UNA SITUACIÓ D’AULA: EL MOMENT DEL CANVI DE BOLQUER

Descriu amb molt de detall una situació observada aquets dies a l’aula (arribada, berenar, joc, racó...). Quines creences manifesta la mestra en la situació descrita? Quins són els fonaments teòrics de la situació descrita? Coincideix amb la teva visió i amb les teves creences?

El moment del canvi de bolquer és una situació que es produeix a diari, i múltiples vegades durant la jornada. Dins l’horari d’aula establert, hi ha plasmats dos moments per al canvi de bolquers (de 10:15- 10.45h; i de 12:00-12:30 inclòs com a moment d’ ”hàbit d’higiene”), però la veritat és que la tutora dels nadons considera que no s’ha d’esperar a les 10:15h per canviar-los, sinó que en el moment que han fet caca o porten molt pipí en el bolquer, se’ls ha de canviar.

Com he comentat, és un moment que es produeix molts cops al dia, però a continuació us comentaré la situació que va tenir lloc fa uns quants dies:

Els infants jugaven lliurement per l’aula i la tutora sentia olor a caca; així que va demanar: “Qui és que ha fet caca?” –amb un to de veu alegre, no d’ enfadada-. “Jo crec que ha estat na M.”. “M., has fet caca?”. Ella l’ensuma i ho afirma: “Sí, M., has fet caca!”. “Anem a canviar el bolquer, idò? Véns?”. Ella obre els seus braços per convidar a l’infant a canviar-li el bolquer. L’infant s’agafa a ella i se l’enduu al canviador. Agafa el bolquer de na M., i les seves tovalloletes. Llavors la tomba a sobre el canviador i comença a llevar-li els calçons, el “body” i el bolquer. “Quina caca, Martina!” –sempre amb un to de veu que transmet simpatia-. I mentre va netejant-la, va parlant amb ella. Llavors la torna a vestir, sense parar a comentar-li el que farà (per exemple: posam el “body”? Posam els calçons? Passam una cama... passam l’altra cama?, però ho va fent de manera paulatina. I quan està llesta, la convida a tornar anar a jugar.

Si em paro a reflexionar sobre la situació descrita del moment del canvi de bolquer amb na M., diria que la tutora manifesta que: canviar el bolquer a un infant no és com espolsar un objecte en què agafes l’objecte, l’espolses i el tornes a col·locar, sinó primer de tot s’ha de demanar a l’infant si vol que se li canviï el bolquer i llavors es duu a terme tot el procés. És una persona com nosaltres, i també ens agrada que ens demanin les coses abans que ens les facin a la força.

Per altra banda, també comentaria que la tutora considera aquest moment íntim de tu a tu; de nadó a adult. Una situació per establir més vincles positius amb l’infant, establint un diàleg amb ell.

A més, diria que ella creu que el canvi de bolquer no s’ha de fer amb moviments ràpids i bruscos... és un infant, i si nota que no se’l tracta amb afecte, no s’hi sentirà segur i no voldrà que el canviïn.

Havent dit això, diria que la tutora es basa en un de les regles que remarca Anna Tardos en el seu article “Junts, nadó i adult” (2011) en relació a aquest moment, el canvi de bolquer; i que són unes regles basades en els principis de la pediatra hongaresa, Emmi Pikler:

• Mai s’ha d’agafar en braços un nadó de manera inesperada, provocant-li un ensurt. Cal adreçar-se a ell, buscar la seva mirada.
•  Els moviments no han de ser mai precipitats.
• L’adult ha d’escoltar el nadó mentre se n’està ocupant.

Tot i així, parant atenció al moment descrit i seguint les regles que proposa A. Tardos per a aquest moment, em manquen els fets de comentar a l’infant el que l’adult li anirà fent (llevar-li els calçons; llevar-li el “body”; el bolquer; llevar la caca amb una tovallota; posar-li un bolquer net...), ja que com he dit, tot aquest procés es realitza sense parar-hi massa atenció, ni fent l’infant partícep del seu moment. Segons Anna tardos, aquesta regla és la següent: ajudar-lo amb paraules per preparar-se del què passarà. A més, com emfatitza Tardos, el moment del canvi de bolquer és “una trobada real, on el nen no és només l’objecte de tot el que li fa l’adult, sinó també un participant” (2011).

Al meu parer, el moment del canvi de bolquer és molt important, tant o més que els altres moments del dia a dia. A més, considero que encara se’n podria treure més profit per establir un lligam encara més proper amb l’infant, resaltant les seves capacitats, fent-lo partícep d’aquesta situació. De fet, quan se’m dóna una situació de canvi de bolquer amb un infant, en tot moment intent fer-lo partícep, és el seu moment. Inclús, ja en el fet d’agafar el seu bolquer i les seves tovalloletes. M’hi acosto amb ell en braços ja que el caseller no es troba a la seva alçada, però intento que m’ajudi a agafar les seves coses, que sigui ell el protagonista d’aquest moment. També he de dir que hi ha a vegades que no és possible per “x” qüestions fer-ho pausadament i d’aquesta manera, però almenys intent que sempre sigui així.

Per resumir, m’agradaria exposar-vos les paraules que per a mi, resumeixen la importància d’aquest moment: Perquè l’activitat [...] de canviar el bolquer d’un bebè, que es repeteix diverses vegades al dia, també pot arribar a ser una manera satisfactòria de relacionar-se! (Anna Tardos, 2011).

PD; En aquest apartat, diria que he treballat les competències següents:1.1,1.2, 1.4, pel fet que he hagut de cercar recursos a diferents fonst d’informació per dur a terme la tasca, així com també considero que he reflexionat sobre el que em pot portar a una bona pràctica; i he arribat a treure conclusions a partir de la informació recollida a la teoria i a la pràctica.

Per altra banda, diria que també he treballat les competències: 2.2, contrastant les creences personals de les pràctiques que observo a l’aula;  i la 4.1,  identificant els fonaments teòrics que justifiquen les pràctiques del moment descrit.

LECTURA MÒDUL 3

Després d’haver realitzat la lectura del mòdul 3 “Què veig, sent i faig a l’escoleta?”, toca reflexionar sobre les següents qüestions:

• Què fan els infants en un dia típic ?

A l’aula dels nadons de l’E.I. Sa Sitra, els ‘Cavallets de mar’, es segueix un horari establert, sempre en disposició dels infants.

Sobre les 9:00h tots els nadons van arribant a l’aula amb els seus familiars que els acompanyen; els rebem i es posen a jugar amb el que volen. Un cop hi som tots, ens disposem a realitzar l’activitat planejada. Els dilluns anem a l’aula de psico a fer psicomotricitat; els dimarts i els dijous juguen, exploren i experimenten amb la panera de tresors; els dimecres anem a l’aula multiusos/dormitori a fer-hi el joc heurístic; i el divendres o bé fem experimentació amb algun producte (farina, gelatina... el que estigui planejat) o els fem massatges. Aquestes activitats duren el temps que desitgen els infants; ells manen, però normalment cap a les 10:45h. comencem a arraconar, i anar cap a l’aula. Quan veiem que es troben cansats, o ja no “fan cas” a l’activitat planejada, doncs anem cap a l’aula –si hem sortit d’aquesta per anar a fer l’activitat- i berenen, sobre les 10:00h. Després de berenar arriba el moment de dormir (sobre les 10:30h.). Però aquest moment no és forçat, és a dir, dormen els infants que tenen aquesta necessitat; si no volen dormir, juguen lliurement a l’aula.

Després, en llevar-se (sobre les 11.00h- 11.15h.-11.30h., cada infant és diferent; n’hi ha que dormen més, i d’altres menys), si fa bon temps, sortim a fora al pati. I si no, quedem a dins i juguen lliurement; o bé, treballem les onomatopeies amb les làmines dels animals que tenim penjats a l’aula; o a qui vol li fem jocs de falda. I cap a les 11.45h.-12.00h. els anem preparant perquè estiguin llests quan arribin els familiars que els vénen a cercar a partir de les 12.30h. I també dinen els que han de dinar a l’escoleta.

• Qui decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar ?

Pràcticament diria que és l’equip educatiu que decideix com s’ha d’ensenyar el que es vol transmetre als infants, és a dir, la manera de com aprendran els infants: si mitjançant ambients, racons, l’experimentació... De fet, aquest aspecte és el que marca la metodologia d’una escoleta. I és, evidentment, allò que es troba establert als documents del centre i sobre el qual es regeixen.

Tot i així, cada persona és diferent, no tots ensenyen ni ho fan de la mateixa manera, i diria que la tutora d’aula és la que decideix com ensenya i com pensa que ha d’ensenyar als infants, basant-se amb les seves creences i amb els marcs teòrics estudiats;  i com també, amb tota la informació que va recopilant de la seva experiència en el món de l’educació que porta fins aleshores.

I pel que fa a l’avaluació, es segueix allò esmentat en el Programa Educatiu de Centre (PEC), en el qual s’exposa que l’avaluació que realitzen és continuada i es valora el progrés individual de cada alumne. A més a més, en acabar cada trimestre, la tutora de cada aula realitza un informe per avaluar el procés de cada infant. En el meu cas, la meva tutora es basa en l’observació dels infants, fixant-se concretament en els ítems establerts en aquest informe, que avaluen els diferents aspectes (social, motriu, etc.) que els infants han de manifestar en aquest període de desenvolupament (0-1 anys). Per exemple, s’avalua si l’infant realitza la pinça per agafar objectes (a nivell motriu); o si respon al somriure de l’adult (a nivell social).

• Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l’escola) els ajuden?

En primer lloc, diria que el fet de seguir un horari, amb les respectives rutines del dia a dia fan sentir a l’infant segur dins el centre, dins l’aula.

En segon lloc, diria que la mirada, l’escolta atenta per part dels adults vers els infants...establint aquest vincle afectiu amb ells, també els ajuda a sentir-se segurs.

I en tercer lloc, així com s’estructura l’aula, amb racons i materials adaptats a les seves característiques i necessitats, i el fet que es trobin al seu abast permet que els infants puguin accedir-hi quan ho decideixin, de manera que aquest fet permet desenvolupar la seva autonomia.

• Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris… ? Qui les organitza ? Qui decideix per on començar i quan acabar ? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona ?

En primer lloc, cada grup de cicle (0-1; 1-2; 2-3 anys) té la seva aula. De fet, com que actualment hi dos grups per a cada cicle ( 2 grups de nadons, 2 grups d’1-2...), hi ha sis aules en total en marxa. Les aules es troben organitzades en funció del que es pretén treballar amb els infants. En el meu cas, l’aula de nadons es troba distribuïda per diferents espais (l’espai motriu-musical; l’espai de dormir; l’espai de lectura i l’espai de la panera de tresors).

L’aula l’organitza la tutora d’aula, tenint en compte les necessitats i característiques de l’infant, tenint present l’etapa de desenvolupament en què es troba.

Llavors també s’hi troben l’aula dormitori (que actualment també fa la funció d’aula multiusos, ja que aquesta es troba ocupada com a aula de nadons), en la qual hi ha material divers (juguetes, blocs de construcció, pilotes) que els infants fan servir quan hi vénen després de dinar. Però a més, actualment també s’hi troben les cunes i hamaques en un racó, per al moment de dormir.

Per altra banda, també s’hi troba el menjador o l’aula per a l’experimentació. Aquesta es troba organitzada en funció del que s’hi pretén fer. I les organitza la tutora –per a l’experimentació- o la directora o personal de suport –per al moment de dinar-.

I en darrer lloc s’hi troba l’aula de psicomotricitat, que s’organitza en funció del grup d’infants que hi ha de fer psico. En aquest cas és la tutora qui munta la sessió, col·locant els coixins i matalassos per atreure els infants, i perquè aquests intentin aconseguir els objectius proposats per a aquella sessió.

Pel que fa a l’horari, també s’estableix a l’inici de curs i en ell s’hi veuen reflectides les rutines que es treballen amb els infants: el moment de realitzar l’activitat, el moment de berenar, el moment de dormir... cal dir que l’horari és flexible, ja que es segueix en funció dels infants. Per la qual cosa, la mestra és qui decideix començar, però respectant la decisió dels infants; i per acabar una activitat, són els infants que manen. Depenent dels seus comportaments, es segueix fent l’activitat o s’acaba.

I per acabar, si sorgeix un entrebanc durant la jornada –com és el cas, per exemple, de no poder dur a terme una activitat-, es troba una solució pensant alguna proposta que pugui atreure als infants, i que alhora pugui treballar diferents aspectes favorables per al seu desenvolupament.

• Com interactuen els infants ? Col.laboren i treballen junts ? Com s’ajuden a aprendre?

En el meu cas, que em trobo a l’aula de nadons, els infants interactuen poc entre sí, ja que juguen més individualment. Observo mirades entre ells mentre juguen, berenen o duen a terme alguna activitat; o també emeten sons, però no hi ha intenció de diàleg entre ells.

Col·laboren i treballen junts? No és el cas... podria exposar una excepció, com per exemple,  en el moment d’arraconar en haver acabat una activitat, com és la panera de tresors. En aquest cas, alguns d’ells ajuden a arraconar –mínimament, i no sempre-, entenen aquesta ordre, però no es pot dir que treballin junts ni col.laboren entre ells, sinó que col·laboren amb l’adult.

I entre ells, tampoc s’ajuden a aprendre encara.

• Com interactuen amb el mestre/a?

Els nadons necessiten molt la presència de l’adult per sentir aquesta seguretat en ells. Sense ser-ne conscient, demanen una mirada atenta, una escolta, un vincle segur i afectiu amb l’adult. D’aquesta manera, diria que els nadons interactuen amb el mestre/a/adult a través de mirades, gestos (somriures, plors...), demanant-li afecte i emetent sons perquè l’adult estigui atent i estableixi un diàleg amb ell. Ells també atenen a l’adult, l’escolten i l’obeeixen.

• Com s’interactua amb les families?

Com bé es diu a la lectura del mòdul, les entrades i sortides són els moments en què tant el mestre/a com les famílies poden compartir opinions, dubtes, informacions... però tot i així són breus moments per interactuar amb aquestes. D’altra banda hi ha les tutories personals amb les famílies dels infants que es duen a terme si escau, així com també les reunions d’inici de curs.

A part, també hi ha els tallers familiars que es fan mensualment a l’escoleta, i a on comparteixen experiències i moments entre infant-família-mestre/a.

Cal dir també que es comuniquen amb la família via correu electrònic, circulars i els taulells informatius.

Per acabar també he de dir, així com una companya va comentar a classe dijous passat sobre quin espai i temps s’estableixen vincles de qualitat entre les famílies i mestres, que la tutora dels nadons també es relaciona amb les famílies dels infants mitjançant l’aplicació del mòbil Whatsapp.

• L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

El pla d’acollida als infants que duu a terme l’escoleta s’entén com el període d’adaptació, i es segueix així com s’esmenta al PEC del centre.

Primerament, es realitza una primera entrevista amb la família durant la primera setmana del període, així com també se’ls presenta l’aula de la qual formarà part el seu infant.

Llavors, es fan petits grups d’infants d’entre un mateix grup, que van entrant gradualment a l’escoleta acompanyats dels pares/familiars, que també es troben dins l’aula amb ells i realitzen les activitats conjuntamnent. Això es duu a terme durant la primera setmana.

I pel que fa al cas dels nadons, es realitza de la mateixa manera, però depenent de les necessitats dels infants, el període pot allargar-se.

Pel que fa al pla d’acollida pels mestres, si existeix, no en tinc constància... no ho he vist reflectit en cap banda.

• Contrast amb la teoria: Quins marcs conceptual recolzen l’organització de l’espai/ temps que es duu a terme a l’escoleta? Què és diferent? Quines pautes se segueixen?

Així com s’exposa al document llegit (mòdul 3), diria que a l’escoleta també parteixen de l’organització dels espais oferint materials i objectes atractius pels infants; materials que els atreguin i els provoquin investigació i experimentació, i que els permetin realitzar múltiples accions i usos d’aquests, com és el cas de la panera dels tresors, de l’experimentació i del joc heurísitc, en el cas dels nadons. Però tot i així, si el que cal comentar és en relació als materials i objectes oferits a l’aula de nadons, tot és més bé material fabricat. És a dir, al racó motriu-musical s’hi troben juguetes de plàstic que emeten sons i cançonetes quan prems algun botó, per la qual cosa no pots fer altra cosa més que prémer tecles; i també s’hi troba la piscina de bolles, la qual dóna lloc a diverses accions per part dels infants: ficar-s’hi a dins, treure les bolles sense ficar-s’hi a dins...

Per altra banda s’hi troba l’espai de lectura, en la qual s’hi troben contes diversos. En aquest espai els infants poden elegir aquell que més els tregui l’atenció.

Els materials presentats es troben a l’abast dels infants, de manera que se n’afavoreix la seva autonomia.

Cal dir també que els materials s’ofereixen de manera que activi la creativitat dels infants, que hi juguin així com vulguin, no es presenten perquè hi juguin d’una manera pautada ni superficial.

Considero esmentar que els diferents espais estan proposats per estimular diferents comportaments dels infants.

Pel que fa a les pautes que es segueixen, penso que es basen en els infants, posant-se a la seva pell i fer-ho atenent a les seves característiques i necessitats.

PD; En aquest apartat he treballat les competències: 1.1, 1.4, ja que he accedit a diferents fonts d’informació, com és el PEC del centre, així com també n’he extret conclusions comparant i contrastant informació; 3.2, 3.3, reflexionant sobre l’organització del centre i contrastant documents; 4.1, pel fet que he identificat els marcs teòrics que justifiquen les pràctiques que es duen a terme a l’aula.

CONFERÈNCIA MERCÈ ADROVER

Hola a tot/es!

En primer lloc us he de contar que dijous passat vaig tenir l’oportunitat de presenciar una conferència de Mercè Adrover, mestra d’Educació Infantil.

Mercè porta una dècada en el món de l’educació com a mestra, i en l’actualitat treballa a una escola de Peguera.

Ens va explicar la seva manera d’entendre i portar a terme la seva metodologia de treball, en la qual inclou les habilitats de pensament treballades a la filosofia 3/18: els PROJECTES DE TREBALL.

Pel que ens va comentar, al principi, el fet de treballar únicament per projectes li produïa certa por... por de no treballar tot allò que s’explicita al currículum. A més, també ens va explicar que el que feia en un principi no eren projectes de treball, sinó més bé centre de treballs, però trobava que alguna cosa no acabava de funcionar així com ella desitjava.

Li arribà el moment en què canvià de centre, i allà es trobà amb un horari d’aula diferent: tenia hores de lectoescriptura, de matemàtiques, d’anglès, etc. per treballar amb els infants... per la qual cosa ja no havia de preocupar-se de treballar en els projectes de treballs tots els ítems establerts al currículum, ja que ho treballaria en aquests altres moments. I a partir d’aquí canvià de xip; canvià la manera de plantejar i d’elaborar els projectes de treball amb els infants.

Llavors també ens va exposar dos exemples de projecte de treball que va realitzar amb els seus alumnes, que sorgiren d’una pregunta formulada pels infants, com són: “Què passa quan dos niguls xoquen?” I, “Tots els cors tenen la mateixa forma?”.

Ens va mostrar tot el que van anar fent al llarg de projecte, i de com es pot transformar el projecte inicial al llarg de la seva investigació, com és el cas del primer, en què els infants van acabar demanant-se “què feim per superar les nostres pors”, que era el que realment angoixava, o volien saber els infants.

Així doncs, si he d’exposar les condicions o característiques personals que considero que Mercè ens va posar en evidència i que són facilitadores de processos de canvi, diria que:

• En primer lloc, va canviar de mentalitat. Va començar a transcriure totes les converses dels infants; i ella va deixar de determinar els temes dels projectes. Així doncs, va partir dels infants, de les seves preocupacions, i de les seves inquietuds com a persones. Volia donar importància a les seves verbalitzacions, i del que podem aprendre a partir dels seus temes de conversa.Per tant, va arribar a la conclusió que els projectes depenen d’allò que els infants volen, i no del que la mestra imposa.

• En segon lloc, i partint de les preguntes dels infants, va descobrir que el que realment interessa als infants es troba amagat rere la pregunta inicial, com és el cas de “Què passa quan dos niguls xoquen”. Amb aquest projecte, el que indirectament van arribar a treballar va ser el tema de les pors. Per la qual cosa, va deixar de proposar idees i va començar a prestar molta atenció a totes i cada una de les converses dels infants, i deixar que aquestes flueixessin per saber què és el que interessa realment als infants. El diàleg no s’atura, i el punt de partida inicial evoluciona.
  A més, també va adonar-se’n que els mateixos infants són els que molts cops solucionen les preguntes inicials que s’han formulat. Troben les solucions als seus conflictes.

• En tercer lloc, va adonar-se que no totes les preguntes són bones. És a dir, les que tenen un no o un sí com a resposta no són vàlides. Les preguntes han de ser productives i reproductives. A més a més, va adonar-se’n que no totes les preguntes formulades tenen resposta.

• En quart lloc, també va adonar-se’n de la quantitat de disciplines que es treballen realitzant projectes, i que es pot complir sense pors el currículum així com cal.

• En cinquè lloc, va establir-se com a objectiu del treball per projectes: que els infants s’impliquessin en una recerca i extraiessin tots els seus sentiments.

• En sisè lloc, va voler que les famílies fossin conscients de tot allò que es duu a terme per a un projecte. Per la qual cosa, cada vegada que s'acaba un projecte, se les informa de tot allò realitzat (mitjançant vídeos, quadernets, powerpoints o mapes conceptuals). 

• En setè lloc, va emfatizar els aspectes importants que cal tenir en compte treballant per projectes: la programació; l'avaluació - ha de ser constant, i s'ha de dur a terme després de cada activitat realitzada-; l'error i les preguntes sense resposta; l'estructura del projectes -flexible, ja que s'estableix en funció del grup-; i el temps i la duració.

• En vuitè lloc, treballant per projectes de treball pretén emfatitzar que els infants siguin conscients dels seus processos d’aprenentatge, per la qual cosa, al final de cada projecte realitzen un mapa conceptual on es plasma tot el procés realitzat pels infants per resoldre el seu dubte inicial. 

• En novè lloc, treballant per projecte va arribar a la conclusió que cada infant aprèn coses diferents.

Resumint doncs, es podria dir que el canvi més gran que va fer va ser treballar per projectes partint dels infants com a protagonistes d’aquests. Ells són els qui decideixen els temes sobre els quals treballaran i investigaran. Ells són els guies del seu camí d'aprenentatge.

Per acabar, m'agradaria comentar que va ser una conferència molt interessant. Tots aquests aspectes que ella ens va destacar per treballar per projectes són a tenir molt en compte com a futura docent. A més, el fet d'exposar-nos alguns dels seus projectes duits a terme amb els infants, al meu parer, encara que em sembli molt ideal i inclús utòpic treballar per projectes -ja que mai he tingut l'ocasió de viure-ho personalment-, crec que Mercè ens va transmetre aquest missatge que: si un vol, pot dur-ho a terme. Això sí que queda clar: hi ha moltes hores de preparació i treball al darrera, però  n'estic segura que quan veus el resultat aconseguit t'omple d'orgull i satisfacció. Jo també esper i desitjo poder treballar per projectes de treball.

PD; En aquesta secció he treballat les competència següents: 1.2., destacant les característiques personals que la ponent ens va comentar a la conferència i que considero que porten a una bona actuació professional; 1.3, accedint a la conferència de Mercè i ampliant la meva pròpia formació mitjançant les seves experiències viscudes. I la 2.3., pel fet que em proposo seguir les seves indicacions en un futur com a docent per tal que el treball per projectes doni el seu fruit.