BONES PRÀCTIQUES

BONA PRÀCTICA DE CENTRE
TÈCNIQUES DE BENESTAR: EL MASSATGE INFANTIL

“Alimentar al nen? Sí, és clar, però no solament de llet. L’heu d’agafar en braços. L’heu d’acaronar, gronxar-lo i fer-li massatges. Li heu de parlar a la pell, parlar-li a la seva esquena que té set i gana. Tanta com la seva panxa”.     -Frédérick Leboyer-
(extret del blog MOVI-MENT)

Descripció:

El massatge infantil a  l’EI Sa Sitra es duu a terme mitjançant una sessió cada quinze dies. La sessió té una durada aproximada de 45 minuts, i es realitza a l’aula multiusos (en el cas de 0 a 1 anys, a la pròpia aula). Aquesta està subdividida en tres moments: preparació prèvia, desenvolupament i preparació per a la tornada a l’aula.


En el moment de preparació prèvia la docent prepara el material abans de que els infants entrin a l’aula. Segons la finalitat, escull diferents materials. Alguns d’aquests poden ser: oli o crema corporal, plomes, cotxets petits, pilotes relaxants (amb punxes de goma), massajadors de cap, elèctrics, llapis d’ulls, tovalloleta humida, pinzells, música zen, clàssica, etc.

Tot seguit els infants entren a l’aula, i depenent del tipus de massatge a realitzar es treuen les sabates i algunes peces de roba, com poden ser: calçons, camiseta, calcetins... La mestra posa la música relaxant a un volum adequat i els infants s’asseuen a terra en rotllana. L’educadora explica amb un to de veu suau el que faran i els proporciona el material necessari. A continuació, la mestra du a terme una demostració als infants de com s’han de fer el massatge. Durant l’activitat la mestra manté atenció atenta i propera cap als infants. És important que l’infant es senti bé, sempre respectant el seu ritme i desitjos. Per realitzar un canvi de material, com potser passar de crema o oli a massajador, es proporciona als infants una tovalloleta humida per netejar-se ells mateixos, per tal de desenvolupar així la seva autonomia.
Per finalitzar la sessió, es realitza una mica de reflexió sobre l’activitat demanant si els ha agradat. Després els infants agafen la seva roba i s’intenten vestir. La mestra té el rol d’acompanyant i atén als infants que li demanen ajuda per vestir-se.














D’on sorgeix?

La proposta del massatge infantil a l’escoleta EI Sa Sitra com a tècnica de benestar per a  treballar amb els infants sorgeix a partir de la realització d’un Màster en aquest àmbit dut a terme per una docent del centre. Arrel d’aquest estudi es van posar de manifest algunes mancances del centre sobre el tema i a partir del curs passat es decidí treballar el projecte de les emocions dels infants i aquest any s’han introduït les tècniques de benestar mitjançant el massatge infantil.  

Per altra banda, creiem que també va influir el gran cost econòmic que suposava realitzar experimentacions cada setmana, ja que això suposava un alt volum de material a comprar. Per tant, es va decidir fer les experimentacions i tècniques de benestar quinzenalment.


Objectius:
  1. Fomentar el contacte, la comunicació no verbal i el vincle efectiu entre els infants i els adults o entre iguals.
  2. Afavorir el creixement de forma més harmoniosa.
  3. Proporcionar una sensació de goig, relaxació i satisfacció.
  4. Proporcionar beneficis a nivell fisiològic, sensorial, afectiu, etc.


Fonamentació teòrica:

La ciutat de Kerala és el bressol dels massatges infantils. Allà sorgeix a traves de l’observació de Frederic Leboyer, d’una tècnica mil·lenària practicada per les mares cap als seus fills. A través dels anys ha anat sofrint evolucions, aplicant-se de diverses maneres i descobrint així diferents beneficis i utilitats. El massatge infantil és una tècnica que permet comunicar-se amb l’infant de manera gratificant mitjançant una seqüència de moviments, mirades, somriures i paraules. És exercici físic que permet estimular diferents nivells, com poden ser: biològic, metabòlic, psicològic i social.

Un altre aspecte a destacar és la importància de la higiene i cura del propi cos. Mitjançant activitats com el massatge infantil es posen en pràctica una sèrie de moviments  que tenen present l’acceptació del propi cos i la valoració d’un mateix, i per tant, el benestar emocional, la pròpia identitat i un desenvolupament cognitiu, físic i social idoni per a un benestar general.

A l’etapa d’educació infantil un dels aspectes a treballar és el vincle afectiu entre el nadó i l’adult. Un vincle afectiu proporciona al nadó seguretat, confiança, benestar... Així com exposa Anna Tardos (2012) “L’estona d’estar junts l’adult i el nadó és l’apropiada per crear un diàleg ric amb gestos, mirades i paraules. És un moment en què el nadó pot sentir-se part activa en la relació i és una oportunitat de comunicació satisfactòria per a l’adult”. Partint d’aquesta idea, treballant amb massatges s’estableix un vincle únic entre infant i adult a través de la pell, de les mirades, dels somriures, dels sons, del to de veu, etc. Tot això forma part de la comunicació no verbal i, aquesta ajuda a empatitzar, a imitar i a sentir respecte cap a un mateix i cap als altres. És també una manera de donar sensació i percepció del món que els envolta, proporcionant alhora seguretat i plaer, alliberant tensions i proporcionant un estat de relaxació i calma, i una sensació de benestar molt agradable.


Interrogants, dubtes i dilemes que genera:

Després d’haver pogut presenciar i participar de les sessions on es realitzen massatges per als infants, tot i que creiem que és una bona pràctica, ens han sorgit alguns dubtes al respecte.

En principi és una activitat plantejada per afavorir benestar físic, emocional i social de l’infant, però realment no és senzill identificar si aquest objectiu s’acompleix, ja que els infants a aquestes edats encara no s’expressen amb tanta fluïdesa com quan ho fan ja més grans per la qual cosa deixa aquest objectiu una mica enlaire.

És el massatge la millor manera per proporcionar benestar o el simple fet de contar un conte, que també els proporciona benestar, està a la mateix altura?

No totes les mestres presenten la mateixa predisposició abans de donar el massatge, per tant els infants en pateixen les conseqüències. Hi hauria d’haver unes pautes o requisits mínims a l’hora de realitzar una sessió de massatges perquè així tots els infants es beneficiessin de la mateixa manera? O es millor deixar que cada mestra ho faci al seu parer?

Si a l’inici de la sessió els infants estan alterats, nerviosos, cridaners... és millor aparcar l’activitat per un altre moment o seguir per veure si, per poc que facin, es relaxen? Com podem fer per dur-los a la calma abans d’una activitat que és precisament per això?

Té sentit ensenyar als infants, en aquestes edats, que aprenguin a relaxar-se si al curs següent o quan canviïn de cicle no hi ha una continuïtat? Quins beneficis sensorials, i afectius els pot aportar realment aquesta activitat? Una altre qüestió seria plantejar-se, quin és el millor moment del dia per a realitzar els massatges, i si intenten adaptar-s’hi. 

També ens demanem si és positiu o no utilitzar diverses tècniques de massatge (amb crema, amb plomes, pilotes i massejador de cap) durant la mateixa sessió, això fa que es concentrin en el benestar que els proporcionen els diversos materials o que sentin curiositat pel que vindrà a continuació.


Grau de satisfacció del centre (infants, mestres, famílies).

Pel que fa al període de temps que s’està portant a terme aquesta pràctica, creiem que a nivell general de centre estan satisfets.

Quan es realitza la sessió de massatges, es nota que els infants estan atents a l’adult i a les seves explicacions, respectant el seu torn. També es troben més relaxats i gaudeixen de la sessió compartint-la amb els seus companys. És un moment de calma que comporta que aquests coneguin el seu propi cos, i tinguin una comunicació amb el company d’una manera diferent.

En el cas dels nadons, així com normalment alguns es belluguen molt durant altres moments, en aquestes sessions es troben molt calmats, gaudint del moment i establint un vincle molt positiu amb l’adult. Mirades significatives, somriures i bavejos caracteritzen aquest moment.

Així doncs, la satisfacció de les mestres veient com gaudeixen els infants amb els massatges és immensa. Veuen els objectius d’aquesta proposta de benestar reflectits en ells, per la qual cosa les omple d’orgull i d’alegria. També es reflecteix aquesta satisfacció en la programació, perquè davant un canvi d’activitat mai es canvia el dia previst per les tècniques de benestar.

Pel que fa a les famílies es nota que també estan contentes, ja que el taller de massatge va tenir un gran èxit d’assistència i d’implicació. A més, ja hi ha pares a l’escoleta que realitzen massatges als seus infants per calmar-los abans d’anar a dormir.


Quins indicadors s’acompleixen?

Havent pogut participar de les sessions del massatge infantil amb els infants a l’escoleta, hem pogut comprovar i aleshores creiem que aquesta activitat acompleix els següents ítems i per la qual cosa la condueixen a una bona pràctica de centre:
  •  Atenció a la diversitat: Presència, participació i progrés: s’atén a tots els infants tenint en compte totes les seves característiques.
  • Alumne com a protagonista del seu procés d’aprenentatge: a partir de l’autonomia l’infant desenvolupa el seu procés d’aprenentatge.
  • Implicació i compromís educatiu: consciència i coneixement dels beneficis que aporta la pràctica.
  • Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica  educativa. Capacitat d’autocrítica:  posteriorment a cada sessió es planifica la pròxima a partir dels resultats obtinguts.
  • Currículum obert i flexible, ric, estimulant, coherent: es parteix dels infants i es varia segons les seves necessitats i característiques.
  • Fomentar la motivació de l’alumnat: motivació prèvia i durant la sessió.
  • Potenciar l’autonomia de l’alumnat: llibertat a l’hora d’executar.
  • Treball cooperatiu dels mestres: a nivell de centre per l’ocupació de l’aula on es duen a terme els massatges.
  • Avaluació formativa i continuada: mitjançant l’observació i documentant-ho a final de cada trimestre.
  • Bon clima d’aula: segur, relaxat, de confiança, respecte: temperatura i il·luminació adequada, música ambiental, etc.
  • Escolta i mirada activa cap a l’alumnat: mestra sempre disponible i atenta.
  • Potenciar la creativitat dels infants: activitats lliures, no dirigides (per exemple, quan se li dóna el llapis d’ulls per pintar-se les cames no els hi diuen com ho han de fer).
  • Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió: no hi sol haver conflictes però si es dóna el cas es resolen sempre amb el diàleg.
  • Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i oberts al canvi: partint de què la base són els infants, l’activitat sempre s’adapta a ells.
  • Vincles afectius i positius amb l’alumnat: la mestra proporciona seguretat, complicitat, estima, etc. en tot moment.
  • Fonamentació teòrica al darrera: el massatges formen part de la teoria que sustenta el benestar infantil.
  • Parteixen d'un diàleg previ, un consens i un respecte entre la comunitat educativa: per dur a terme les sessions l’equip educatiu consensua les activitats.
  • Materials originals i atractius, motivador: per engrescar els infants a participar en les activitats s’ofereixen elements que els cridin l’atenció.
  • Ha de ser documentada: mitjançant fotografies i descripcions que s’entreguen amb l’avaluació a final de treimestre.



Propostes de millora

Les propostes de millora que introduiríem a l’escoleta Sa Sitra serien varies, primerament es plantejaria que les sessions no fossin cada quinze dies sinó una vegada per setmana, ja que és recomanable realitzar massatges als infants amb una periodicitat més breu. Potser així seria més fàcil avaluar els beneficis que proporciona als infants. A més, aplicaríem altres tècniques de benestar diàries amb una temporalització inferior als massatges, però que hi fossin presents dins l’aula, per exemple fer respiracions abans d’entrar a l’aula tornant del pati, abans de l’entrada dels pares (a les 12:30h.) per recollir els infants, fer una mica de tornada a la calma ajaguts al terra amb els ulls clucs i contant qualque història (això no pot durar més de 5 minuts). També podrien experimentar altres tècniques de relaxació com la de Jacobson, la relaxació passiva, etc.  Això es realitzaria amb la intenció d’influir en el seu benestar del dia a dia i no només en moments puntuals, ja que l’estat físic influeix en l’estat emocional.

Un consell per a les mestres seria que primerament elles preparessin les sessions aplicant-se a elles mateixes el massatge que donaran, així es posaran dins la pell dels infants, per a saber realment si allò proporciona benestar o només és una suposició, a més de percebre les sensacions que produeixen els massatges indirectes (amb pilotes, plomes, etc.) i els directes. Segurament haver-ho experimentat ajudaria a aplicar-ho d’una manera o d’una altra. Una altra millora per elles seria la seva predisposició i acció durant la sessió, estar al 100% pels infants i no pendent de parlar amb les mestres de suport durant l’activitat. Una altra millora seria la formació, només una s’ha format realment en aquest tema, les altres fan pura i simple imitació o intuïció, pensam que els aniria bé formar-se una mica més.


Bibliografia:



 BONA PRÀCTICA D'AULA
LES SESSIONS D'EXPERIMENTACIÓ

A l’EI Sa Sitra de Porreres s’hi troba l’aula dels cavallets de mar. És un grup format per set nadons –tots ja tenen l’any complert – tranquils, atents i curiosos a excepció d’alguns d’ells, que són més bé inquiets i nerviosos. Tot i que siguin de la mateixa edat sense gran diferència pel que fa als mesos, tres d’ells ja caminen amb molta seguretat, i alguns d’ altres comencen a fer algunes passetes sols. Verbalitzacions en forma de balbotejos particulars i onomatopeies caracteritzen el seu “parlar”.

Sessió d'experimentació amb confeti.
De manera quinzenal, els divendres es realitzen les sessions d’experimentació. Des del mes de març a les sessions comptem amb la companyia de les meduses, l’altra aula de nadons de l’escoleta.
Quan arriba el divendres en què s’ha d’experimentar, en entrar tots els infants –sobre les 9:00-9:10h.h.-, ens preparem, ens posem la bata per experimentar –la mestra i jo els posem la bata als infants en el cas que emprem la bata, o si no, els despullem i els deixem amb el bodi, depenent amb el material que experimentem- i ens disposem a partir cap a l’aula d’experimentació-menjador. Es troba gairebé al davant de l’aula dels cavallets de mar, així que no tardem en arribar. Alguns hi van caminant, i altres gatejant, tot guiant-los la mestra i jo fins que arriben a l’aula on ens destinem. No sabem el què ens trobarem, a cada sessió el material amb el qual s’experimenta és una sorpresa! I l’esdeveniment és tot una aventura!

Un cop a dins els infants observen el material proposat (per exemple, amb material com: farina, confitura, pintura, gelatina...),  se’ls convida a experimentar i de mica en mica comencen fer els seus experiments. Alguns agafen el material i s’ho fiquen directament a la boca –clar, per saber si agrada o no, tot s’ha de tastar!- i d’altres comencen a fer diferents accions emprant els estris que tenen al seu abast. Cadascun d’ells realitza diferents fets. També s’ha de dir que hi ha infants que tarden més en començar a experimentar i manipular el material, per la qual cosa la mestra conversa amb l’infant proposant-li jugar amb el material i mostrant-li diferents accions que pot dur a terme amb aquest –per exemple, li mostra l’acció d’agafar farina amb el got de plàstic de la safata i llavors llançar-la de nou a dins la safata, o bé una acció diferent–.

Normalment, a aquestes edats (0-1) el joc dels infants és més bé individual, tot i que de mica en mica ja es poden observar moments de relació entre infants mitjançant gestos i mirades, o també ja sigui imitant accions entre ells mateixos o bé compartint material. Així succeeix en les sessions d’experimentació.

Llavors, quan els infants ja han experimentat prou i es troben cansats –això significa que ja no presten atenció al material proposat per a l’experimentació sinó que s’entretenen manipulant objectes o materials que es troben a dins aquesta aula, però que no formen part de la sessió–, la mestra o jo els llevem la bata, els netegem una mica i ens dirigim de nou cap a l’aula –alguns gatejant i altres caminant– a berenar. Normalment les sessions no solen durar més que mitja hora, així que sobre les 9:45h. ens preparem per tornar cap a l’aula, tot depèn de sí els infants segueixen experimentant o no, a fi de no interrompre els seus projectes experimentals.


Què és l’experimentació?

Sessió d'experimentació amb farina.
L’activitat d’experimentació consisteix en què els nadons exploren els diferents materials proposats no estructurats a partir de la seva manipulació, i emprant els seus sentits. És una activitat lliure, en la que els infants van descobrint els diferents materials segons els seus interessos, i també van descobrint mitjançant l’ús els diferents estris i eines que es posen al seu abast.

És alhora i principalment una activitat lúdica i atractiva, que permet als infants desenvolupar la seva creativitat i imaginació alhora d’explorar amb material o productes nous per a ells, així com també la seva concentració.

Proposant-los aquesta activitat, els objectius principals que es pretenen potenciar són:

  • Gaudir d’una estona de concentració i tranquil·litat en grup.
  • Gaudir de la part lúdica i expressiva de l’experimentació.
  • Desenvolupar actituds i accions relacionades amb la recerca: comprovar, fent hipòtesis sobre el resultat de les accions, repetir models presents i no presents...etc.

Aprendre mitjançant les experimentacions, seguint el Currículum d’Educació Infantil de les Illes Balears (2008), es treballa l’àrea de coneixement de l’entorn, ja que una de les finalitats que també es pretenen aconseguir elaborant aquesta pràctica és “2. Observar i explorar les propietats sensorials, els canvis i les transformacions d’objectes i materials a través de l’experimentació, anticipant i comprovant els resultats de les accions realitzades” (2008). La finalitat de les sessions és que els infants identifiquin les sensacions que experimenten en relació amb els materials proposats mitjançant els sentits (gust, tacte, olfacte...).
A més a més, també es treballa l’àrea de llenguatges: comunicació i representació, pel fet que mitjançant les experimentacions es propicia als infants de “3. Explorar i gaudir de les possibilitats expressives del propi cos, d’objectes, materials i instruments”.

Els materials característics de les experimentacions són agradables per al tacte, i materials que els infants es poden trobar en el seu dia a dia de la vida quotidiana. Poden ser productes relacionats amb els període o moment de l’any que estem vivint –com experimentar amb confetis quan és temps de rua- o bé també productes alimentaris –com confitura, gelatina...-.  Tots aquests materials es presenten d’una manera atractiva, per estimular l’acció dels infants a experimentar amb aquests.
Com a contenidors del material, s’hi troben safates de plàstic.
I els objectes que es posen a l’abast dels infants perquè manipulin el material són més bé estris de plàstic com culleres, gots, embuts, bols –també d’alumini-, o coladors.

Tota experimentació comporta manipulació i exploració dels objectes i materials, i així com exposa M. Teresa Miró al seu article De la neurociència a l’aula (2013), totes aquestes accions que duen a terme els infants comporten l’activació de les àrees del cervell relacionades amb el llenguatge. D’aquesta manera doncs, es podria dir que és important treballar l’experimentació amb els infants, ja que de manera inconscient, es treballen distintes àrees que els afavoreixen per al seu desenvolupament com a persones.

A més a més, tal com explica David Vilalta, al seu article relacionat amb el seminari: “L’experimentació a l’educació Infantil: un joc de perspectives” (Coordinat per Mariona Espinet, UAB), aprendre mitjançant l’experimentació és com un experiment científic, pel fet de treballar diferents accions per poder dur a terme l’experiment o descoberta d’aquest, com: explorar, manipular...  També cal afegir que Vilalta considera l’experimentació una pràctica cultural de la pròpia humanitat. És experimentant que els infants van descobrint i creant el món que els envolta. Per la qual cosa, els materials proposats per a les sessions també han de ser suggerents, i que els puguin ajudar a configurar els elements que envolten el seu dia a dia.

Per altra banda, Inma González i Susana López, al seu article Talleres de sensaciones en el aula de 0-1 (2008) exposen que: El cerebro infantil crece y se desarrolla en la medida en que explora con los sentidos , i per això és necessari estimular tots els sentits, cosa que es treballa realitzant experimentacions.

I per acabar, així com s’ha relacionat l’experimentació que fan els infants amb l’experimentació científica, Albert Einstein va dir: “La ciència no és una col·lecció de lleis, un catàleg de fets inconnexos, sinó que és una creació de la ment humana amb la llibertat d’inventar idees i conceptes”. No som conscients, però tot infant és un petit científic, que ens ajudarà a adonar-nos i a descobrir fets i coses que encara no ens hem aturat mai a pensar. Per això les sessions d’experimentació esdevenen situacions molt riques i afavoridores d’aprenentatge, tant per a ells, com per als adults.


Quina ha de ser l’actitud de la mestra en les situacions d’aprenentatge per als infants?

Així com proposa Silvia Palou, al llibre Sentir i crecer. El crecimiento emocional en la infancia (2004) (p. 183), és primordial que la mestra:
Ofereixi propostes obertes i riques que potenciïn la imaginació i la creació, a partir de la diversitat de materials.
Provoqui l’exploració.
Doni temps als infants per poder manipular, sentir i compartir aquestes sensacions.
Valori els processos, inclús més que els resultats.

Tots aquests aspectes també han de ser presents en qualsevol altra activitat que es dugui a terme per tal d’afavorir el creixement ric d’aprenentatges en l’infant, essent ell el protagonista d’aquest.

Com sorgí fer experimentacions? Quin és el grau de satisfacció d’aquestes?

A partir de la teoria i la informació rebuda per les mestres del centre al llarg de la seva formació, i així com també les experiències viscudes visitant escoles que treballen les experimentacions, es decidí posar-les en pràctica al centre. Ho consideren una manera molt rica d’aprenentatge per als infants, ja que comporta la realització de moltes accions que afavoreixen el desenvolupament d’aquests en la descoberta de materials que els envolten en la vida quotidiana.

Pel temps que fa que ho porten a terme, es  troben molt satisfets. En concret, la mestra dels cavallets de mar realitza aquesta pràctica amb molt de gust, tant la seva programació i preparació prèvia com l’observació dels nadons duent-la a terme.
Si no fos per l’alt cost dels materials, la seva realització seria setmanal enlloc de quinzenal.


Interrogants, dubtes, dilemes...

Tot i així, havent pogut ser partícep de diverses sessions d’experimentació amb els cavallets de mar, em sorgeixen una sèrie de dubtes que considero comentar...

A vegades tinc la sensació que encara són molt nadons perquè s’adonin dels canvis que fan els materials, o de les accions que duen a terme... però tot i així, crec que no importa excloure els nadons pel fet que el seu desenvolupament no els permeti posar nom a les seves accions i descobertes. Diria que aprenen de manera diferent, però aprenen. Van descobrint i explorant diferents materials que poden trobar-se en el seu dia a dia, van combinant diferents accions, etc.

A una de les sessions, el material protagonista fou el confeti –ja que era temps de carnaval–, però jo pensava, i tal vegada us preguntareu: no és una mica perillós per treballar amb els infants? Tenint en compte que una de les accions que porten a terme de manera innata és posar-se les coses a la boca sembla que sí. Però vaig poder comprovar que malgrat s’ho possassin a la boca, s’adonaven que no era bo aquell material, i hi jugaven realitzant diferents accions. Com he comentant anteriorment, les experimentacions s’efectuen emprant els sentits, i la boca, o el gust és un d’ells.

També em formulo preguntes com: Experimentant, descobreixen alguna cosa? Fins a quin punt pot servir-los fer experimentacions? Fins a quin punt en són conscients de tot això que estan fent?


Els ítems que les identifiquen com una bona pràctica...

Els indicadors presents en les sessions d’experimentació i que les caracteritzen com una bona pràctica són:
  1. Interrelació d’àrees, àmbits. Aprenentatge integral. Es treballen diferents àrees establertes al currículum com són: l’àrea de coneixement de l’entorn i l’àrea de llenguatges: comunicació i representació. Per la qual cosa es fomenta el desenvolupament i aprenentatge integral de l’infant.
  2. Atenció a la diversitat: Presència, participació i progrés. No s’exclou a ningú. Cada infant presenta un nivell maduratiu diferent, i cada nadó té unes característiques i necessitats pròpies i úniques. Es vetlla per a ells, cadascun és ben present i protagonista de les seves accions durant l’experimentació. S’atén als seus progressos més que als resultats finals.
  3. Alumne com a protagonista del seu procés d’aprenentatge. És la base de tota activitat. El mestre és el guia, però és l’infant qui camina.
  4. Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica educativa. Capacitat d’autocrítica. Cada sessió d’experimentació comporta la seva preparació en què s’hi veuen presents aquestes tres fases: la programació i planificació de les diferents sessions al llarg del trimestre establint el material protagonista de cada sessió i els objectius que es volen aconseguir; el desenvolupament de les sessions amb els infants, i la posterior avalució d’aquestes. Per tant, al final  de cada sessió es  modifiquen els aspectes que han pertorbat la sessió impedint aconseguir els objectius plantejats.
  5.  Currículum obert i flexible, ric, estimulant, coherent. No es segueix el currículum de manera estricta, sinó que es parteix de les característiques i necessitats dels infants, per la qual cosa pot variar sense cap problema, ja que les activitats depenen d’ells.
  6. Fomentar la motivació de l’alumnat. S’intenta que la preparació i el disseny dels escenaris de les sessions d’experimentació siguin estimulants, per la qual cosa es proporciona a la vista materials atractius i rellevants que cridin l’atenció als infants, i els engresquin a manipular i a experimentar amb aquests.
  7. Treball cooperatiu dels mestres. Les tutores de cicle es posen d’acord per tal d’elegir els materials que donaran nom a les diferents sessions d’experimentació que es faran al llarg del curs en base als objectius que es pretenen aconseguir. I també fan un llistat del material que hauran de necessitar per dur-les a terme.
  8. Treball cooperatiu amb les famílies. Les famílies participen de les sessions d’experimentació preparant la roba que els infants hauran de portar –si escau- per poder dur a terme les experimentacions còmodament.
  9.  Potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant. És una activitat lliure, en què els infants podem manipular, experimentar,explorar sense normes. D’aquesta manera s’intenta propiciar i reforçar el que els infants fan i saben fer, demanant-li que et mostri una acció realitzada (per exemple, si un infant ha dut a terme l’acció de passar farina amb un got de plàstic a dins un altre, doncs demanar-li que ho torni a fer i reforçant-lo amb verbalitzacions positives: “Què bé! Ho fas molt bé!”).
  10.  Avaluació formativa i continuada. Es té en compte el procés d’aprenentatge dels infants, no sols el seu final, sinó quin és el camí que ha seguit per arribar fins allà on ha arribat, i com segueix.
  11.  Bon clima d’aula: segur, relaxat, de confiança, respecte. S’intenta propiciar un ambient adequat per a poder realitzar les sessions amb calma, seguretat... de manera que també proporcioni  benestar en l’infant. Sovint empram una música relaxant de fons que ambienta les sessions.
  12. Escolta i mirada activa cap a l’alumnat. Transmetre confiança i seguretat per part de l’educadora vers l’infant és primordial en tota activitat, i no és menys a les sessions d’experimentació. En elles la mestra és molt atenta cap a l’infant i reforça molt positivament les accions que realitzen aquests, sempre que afavoreixin el seu aprenentatge.
  13. Formació continuada dels mestres a través de la reflexió sobre la pràctica. La posterior avaluació  i autocrítica sobre les sessions i el material proposat esdevenen accions bàsiques en la formació de les mestres de nadons. És així com reflexionant sobre allò que s’ha planejat i proposat, es treuen conclusions i es plantegen millores per a una propera sessió.
  14. Potenciar la creativitat dels infants. Ells són lliures de dur a terme les accions que vulguin en les experimentacions. Proposant material i estris originals i estimulants als infants, se’ls pretén afavorir la imaginació i creació de diferents accions.
  15. Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i obertes al canvi. Tota experimentació es realitza en base a les característiques i necessitats dels infants, que es troben en un període de desenvolupament concret. Per la qual cosa, si algun proposta no dóna el seu fruit o s’arriba ala conclusió que no és adequada, doncs no hi ha problema, es canvia la propera per una que intenti acomplir els objectius que es plantegin. És per aquest motiu que es realitzen les reflexions sobre les sessions, per intentar millorar la pràctica educativa.
  16. Vincles afectius i positius amb l’alumnat. En aquestes edats, i més sent nadons, els infants necessiten establir un vincle afectiu amb l’adult, per la qual cosa en les sessions d’experimentació també es s’intenta proporcionar seguretat i benestar perquè l’infant es senti còmode, tranquil i estimat. Així doncs, sempre s’atén als seus desitjos i necessitats. Si necessiten una abraçada, la tenen.
  17. Fonamentació teòrica al darrera. Les experimentacions sorgiren a partir de la teoria que van estudiar les mestres de l’escoleta a part de les pròpies experiències viscudes. Així doncs, el fet de dur a terme experimentacions va carregat d’una teoria implícita que propicia i impulsa a treballar aquestes sessions a l’escoleta.
  18. Consens entre la comunitat educativa. Als claustres, entre l’equip educatiu arriben a un acord per establir quin dia i quin grup d’infants ocuparà l’aula d’experimentació/menjador durant la setmana. D’aquesta manera permet que cada grup tengui reservada l’aula i hi pugui fer la sessió sense pertorbacions.
  19. Materials originals i atractius, motivadors. Són la base de les sessions d’experimentació per indagar als infants a dur a terme accions d’exploració i manipulació d’aquests.
  20. Ha de ser documentada. La tutora de l’aula dels cavallets de mar realitza tot una documentació de les sessions realitzades, amb fotografies d’aquestes sobre els infants experimentant, i explicant amb una breu descripció el material protagonista de cada sessió. Aquesta documentació es troba a cada una de les carpetes dels nadons que s’entreguen a les famílies en acabar el trimestre.
  21. Dissenys educatius reptadors, fonamentats i atractius. Els escenaris que caracteritzen les diferents sessions es preparen perquè siguin estèticament motivadors i estimulants per als infants. Tota acció realitzada pels infants ha de partir de la seva voluntat, per la qual cosa cal propiciar un escenari estèticament ric perquè l’infant iniciï per sí sol l’acció d’experimentar.


Quins canvis hi faria?

Pel que fa al començament de la sessió tal vegada emfatitzaria la lliure exploració de l’infant. És a dir, deixar fer l’infant que encara observa el seu voltant, el material proposat i tot el que porten a terme els seus companys. Encara que hagin de passar cinc o deu minuts per a què l’infant iniciï la seva acció d’experimentació, no donar-li pressa, ell és protagonista del seu aprenentatge, ell sabrà quan voldrà començar, no cal forçar-lo.

Per altra banda, ja fa bastantes sessions d’expermentació que realitzem amb la companyia de les meduses –des del mes de març-. Els nadons de l’aula de les meduses són bastant més petits que els de l’aula dels cavallets de mar, i molts d’ells encara es troben en el període d’adaptació. Això provoca la interrupció del clima de calma i relaxació que es proposa a les sessions d’experimentació a causa dels seus plors. D’aquesta manera, proposaria que les meduses fessin les experimentacions en un altre moment de la jornada o setmana, i així aconseguir aquest clima i fer que els cavallets de mar gaudeixin més de les sessions.

I en relació al material, proposaria més elements naturals o reciclats i presents en la vida quotidiana de l’infant. Per exemple, per a la sessió amb pintura hagués proposat  folis de diaris, o tires de paper de diaris en diferents recipients per tal d’oferir-los fer mescles i saber quines altres accions durien a terme amb aquests. Tal vegada ens sorprenguin! O bé un ribell amb fulles dels arbres... qualsevol tipus de materials natural.


Bibliografia consultada:
  • VILALTA MURILLO, A. (2012). Seminari “l’experimentació a l’educació infantil: un joc de perspectives”. (Coordinació: Mariona Espinet, UAB). (2012). Què entenc jo per Experimentació des de la perspectiva d’una educació científica ciutadana?  Quines pràctiques culturals fomento en el marc d’una educació científica ciutadana? http://dvilaltamurillo.files.wordpress.com/2012/11/experimentacic3b3_seminari2012_uab.pdf  [Article en línia/ Data de consulta: 26.04.14]
  • Educació Infantil 0-3. MIRÓ CUBIAS, M.T.(2013). De la neurociència a l’aula. (https://sites.google.com/a/xtec.cat/educacio-infantil-0-3/novetats-1/delaneurocienciaalaula [Article en línia /Data de consulta: 26.04.14]
  • GONZÁLEZ, I.; LÓPEZ, S. (2008). Talleres de sensaciones en el aula de 0-1. Revista Aula de Infantil Núm. 46. Bilbao.
  • PALOU VICENS, S. (2004)Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Propuestas educativas. Barcelona: Graó.
  • Apunts de l’assignatura: Estratègies d’Intervenció Educativa de la Primera Infància, curs 2013-2014.
  •  Currículum d’Educació Infantil de les Illes Balears (Decret 71/2008, de 27 de Juny).




  PD; Realitzant els documents sobre l'anàlisi d'una bona pràctica d'aula i de centre, he treballat les següents competències: 1.1., pel fet que he hagut de cercar i accedir a diferents fonts per poder realitzar les bones pràctiques; 1.2., ja que he duit a terme una reflexió sobre les pràctiques que porten a una bona actuació professional.; 1.3., perquè he accedit a diferents blocs -com es poden veure a la bibliografia- i experiències per dur a terme l'anàlisi.; 1.4., fent conclusions sobre la informació teòrica i pràctica recollida. Treballant totes aquestes competències fomento l'autonomia en el meu procés d'aprenentatge.
2.2. contrastant creences personals amb les activitats que observo al centre ;2.5, exposant els dubtes i dilemes que em sorgeixen a partir de les pràctiques analitzades; 2.6, argumentant el que faríem, el que canviaríem (propostes de millora) sobre la bona pràctica, i el perquè d'aquest canvi.
4.1. identificant els marcs teòrics que justifiquen una bona pràctica que es duu al centre/aula;4.2. identificant i analitzant una bona pràctica (de centre i d'aula).   
    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris (Atom)