REFLEXIÓ SOBRE EL PLA DE MILLORA: "TÈCNIQUES DE BENESTAR"

Acabat el projecte de millora sobre les "Tècniques de benestar" a l'escoleta EI Sa Sitra, aquí en teniu la reflexió, que ha estat realitzada per :

Darves-Bornoz Prohens, Natàlia
Gil Adrover, Apol·lònia
Martí Mascaró, Maria Inmaculada
Parera Llodrà, Joana Maria

1. Síntesi del pla de millora a partir de la següent graella:

PROBLEMA NECESSITATS DETECTADES	META	RELACCIÓ D’ACCIONS A DESENVOLUPAR PER DONAR RESPOSTA
A partir del projecte que se’ns va demanar i ja que no tenien un projecte inicial escrit, mitjançant el PEC i l’observació vàrem arribar a la conclusió que les tècniques de benestar que realitzaven a l’escoleta es resumien únicament en la realització de massatges quinzenalment. Per tant, calia introduir altres tècniques que proporcionessin benestar als infants. També vàrem observar que calia remarcar que el benestar no és puntual, fent una simple activitat, sinó que s’ha de treballar dia a dia.	Saber detectar les mancances o necessitats del centre sobre el projecte i saber plantejar objectius per donar resposta a aquestes.  Aconseguir que les tècniques introduïdes proporcionin benestar als infants ja que per això les hem creades. Introduir moments de calma durant el dia.	Vàrem revisar el PEC exhaustivament i entrevistes a les mestres, ja que no tenen un projecte inicial escrit. El centre ens demanà que realitzéssim activitats relacionades amb les tècniques de benestar cada 15 dies i a partir de la recerca d’autors i teoria vàrem planificar diferents activitats. S’han introduït moments de calma durant el dia quan veiem que els infants ho necessitaven, és a dir, quan el grup classe estava alterat, excitat, nerviós, etc. Aquests moments s’han donat treballant la relaxació i la respiració.

2. Quines accions / tasques heu dut a terme per fer un seguiment del vostre projecte de millora? Heu construït instruments per fer aquest seguiment? (Si és el cas, adjuntau-los)

Al començar el projecte no ens vam plantejar cap seguiment per avaluar el projecte, ho teníem en ment per fer-ho però no ho havíem realitzat. Una vegada haver fet el seminari de l’assignatura sobre la graella d’anàlisi, ens vàrem adonar de la falta d’eines per avaluar, i la necessitat d’aquesta per seguir. Per tant, a partir d’aquí dissenyàrem una rúbrica i graelles d’observació per avaluar cada una de les activitats proposades i la nostra feina.

*Mirar annex: Rúbrica i graelles d’observació per a l’avaluació.

3. Heu establert indicadors per esbrinar si s’està millorant durant el procés? i/o per establir si s’ha millorat al final del vostre projecte? Quins són aquests indicadors? Com els heu avaluat i documentat?

No hem establert indicadors específics per saber si milloràvem durant el procés, però després de cada activitat es realitzava l’avaluació per saber si aquella complia els objectius prèviament proposats. Ara bé, si una activitat no havia anat del tot bé, no ens vam plantejar en cap moment modificar les altres, ja que eren activitats diferents unes de les altres.

4. Quin tipus d’avaluació heu fet del projecte? Amb quins instruments?

No tenim una avaluació de projecte final, sinó que hem anat realitzant avaluacions de les activitats i de les nostres actuacions. Mitjançant el nostre diari de pràctiques, el blog, les reunions entre practicants i la reflexió final del projecte, hem anat avaluant-lo, però sense emprar cap tipus d’instrument.

5. Tenint en compte el què sabem ara sobre bones pràctiques i projecte de millora, ho qualificaríeu com a tal? Per què?

Partint del que sabem ara sobre projectes de millora i bones pràctiques, a continuació explicarem el perquè per nosaltres és un projecte de millora i una bona pràctica.

Considerem que el nostre projecte de millora té una durada considerable, ja que deixam una continuïtat a l’escoleta, no té fi, perquè el benestar és un dret i ha de ser present sempre. És un projecte decidit per consens per tot l’equip educatiu del centre, i hi participen tots. A part, és un projecte per a tot el centre, aplicat a totes les aules i edats. El treball durant el projecte requeria el treball cooperatiu entre mestres, practicants i infants,  tant per part d’organització, com per tal de gaudir de l’activitat. Un altre aspecte que compleix per ser un projecte de millora és que segueix totes les fases que aquest ha de tenir: origen i justificació / marc conceptual / objectius / àmbit / estratègies i recursos / etapes del desenvolupament / avaluació del projecte.

Per altra banda, també volem exposar que ho consideram una bona pràctica perquè compleix indicadors que ho demostren. Aquests són:

1.      Interrelació d’àrees, àmbits. Aprenentatge integral

És una pràctica que abasta objectius de les tres àrees del currículum d’educació infantil interelacionant-les entre si, de manera global, i no amb activitats concretes.

2.      Atenció a la diversitat: Presència, participació i progrés

Tots són partíceps del grup classe i del centre, amb igualtat de condicions i oportunitats.

3.      Temps i espais per a la reflexió

Realitzant l’avaluació de l’activitat i reflexionant amb docents de centres i practicants. Per part de l’alumne, després de cada activitat, dedica un temps per a la reflexió conjuntament amb la practicant.

4.      Alumne com a protagonista del seu procés d’aprenentatge.

Ell és lliure de realitzar l’activitat com més li agrada i n’és el centre.

5.      Implicació i compromís educatiu

Creiem en el projecte com a base fonamental en el desenvolupament dels infants.

6.      Fomentar la motivació de l’alumnat

Abans de les activitats s’obre la curiositat dels infants, i durant s’intenta motivar reforçant les seves accions positives, provocant així una millor implicació de l’alumnat.

7.      Potenciar l’autonomia de l’alumnat

Les activitats estan planificades per a que cada infant progressi en la seva autonomia de cada vegada més lliure i autònoma. L’adult és present, però mantenint una actitud d’observació i acompanyant en l’aprenentatge, per tal de que l’infant es senti confiat i capaç d’actuar per si sol, però amb la presència del referent per si té dubtes o necessita ajuda.

8.      Treball cooperatiu de les practicants

Col·laboració en tot moment de les practicants mitjançant reunions per planificar i elaborar material de les tècniques de benestar.

9.      Potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant

Creiem en les capacitats dels infants i aplicàvem el reforç positiu en totes les activitats.

10.  Avaluació formativa i continuada

Al principi del projecte mancava aquest indicador, però una vegada detectada la necessitat s’ha dut a terme en cada una de les activitats.

11.  Bon clima d’aula: segur, relaxat, de confiança, respecte

Aquest clima es veu reflectit en les ganes que té l’infant de seguir fent l’activitat, de l’entusiasme que demostra quan sa li diu l’activitat a realitzar. A més a més, es veu ja que l’infant està content i alegra durant el dia.

12.  Escolta i mirada activa cap a l’alumnat.

L’infant és escoltat per conèixer els seus interessos, observat per conèixer en tot moment el seu estat d’ànim, és a dir, per conèixer-lo a fons per respectar les seves preferències.

13.  Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes.

Partim de la idea de l’infant com a protagonista del seu propi procés d’aprenentatge, respectant en tot moment el seus interessos i moment evolutiu.

14.  Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió

Davant conflictes, les practicants fan de mediadores per tal de resoldre el conflicte mitjançant el diàleg i la reflexió, respectant el a l’infant afectat i fent veure que a vegades es necessita temps per perdonar. Aquest indicador, s’aplica de manera global dins la metodologia emprada en el dia a dia, no tan sols a les activitats del projecte.

15.  Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i oberts al canvi.

Els objectius inicial són clars i específics per aconseguir el màxim benestar de l’infant, i en tot moment ha estat una pràctica flexible i oberta al canvi davant de possibles obstacles o imprevists per a arribar a l’objectiu inicial, el benestar/felicitat de l’infant. Es va veure reflectit en l’activitat de la risoteràpia quan hi va haver infants aterroritzats pel so dels globus al explotar-se, per exemple.

16.  Vincles afectius i positius amb l’alumnat

Treballant el benestar emocional, físic i social, s’aconsegueix un bon vincle afectiu, i així es reforça que l’infant sigui de cada cop més segur i resilient, aspectes fonamentals per a que en un futur aquests infants tenguin capacitat de decisió i d’actuació de manera crítica.

17.  Pràctica educativa democràtica: diàleg, consens i negociació.

Tant per part del centre com de les practicants a l’hora de prendre decisions.

18.  Conèixer i participar de la identitat i organització del centre

S’han donat a conèixer els documents de centre, s’ha participat en el claustre i en els tallers familiars, s’ha tengut en compte l’opinió i suggerències de les practicants.

19.  Parteixen d'un diàleg previ, un consens i un respecte entre la comunitat educativa. Consens entre la comunitat educativa.

El projecte parteix de la iniciativa del centre, degut a l’anàlisi de necessitats viscudes observades. Es prengué la decisió a consens a claustre entre l’equip educatiu. Es té en compte tota la comunitat educativa ja que amb els tallers familiars s’inclouen les tècniques de benestar, per tal de també transmetre-ho a casa.

20.  El procés de canvi té importància.

És important canviar per millorar sempre hi quan el canvi sigui innovar i basat en fonamentació i no canviar per canviar.

21.  Ha de ser documentada.

A través de la documentació es veu reflectit el treball realitzat, a més de ser un instrument d’avaluació. Documentar és fer visible a l’infant, és a dir, donar-li identitat.

22.  Tenen en compte el procés de l'alumnat i no sols el resultat.

Són activitats procedimentals on cada cosa que fa l’infant es té en compte.

23.  Fonamentació teòrica al darrera.

Molts d’autors al llarg de la història han fet palès la importància del benestar infantil per a un òptim desenvolupament integral.

24.  Potenciar la creativitat dels infants.

Si l’infant és lliure de fer i desfer, i a més és creador del seu propi procés d’aprenentatge, desenvoluparà la creativitat.

25.  Materials originals i atractius, motivadors.

Els materials són elegits a consciència, són de tacte agradable i propers a l’infant.

A part, consideram que és positiu per totes següents bones pràctiques que es poden realitzar a l’escoleta, ja que si amb el projecte es crea un clima relaxat, de seguretat, de confiança... durà millors resultats a les futures pràctiques, ja que el clima/ambient és un factor molt important a l’hora d’aconseguir una fita.

6. Ara que el projecte està acabat, què canviaríeu?

Després de realitzar aquest projecte i partint de la consigna donada per part de l’escoleta de què havíem de fer activitats relacionades amb el benestar infantil, pot ser no canviaríem les activitats però si potenciaríem o proposaríem que les tècniques de benestar fossin planejades per dur a terme a diari i en qualsevol moment en què fos necessari. Per això primerament intentaríem fer a veure a tot l’equip educatiu que el benestar no s’aconsegueix amb activitats puntuals (1 sessió de 40 minuts cada 15 dies) sinó que en petits moments i a qualsevol hora un infant pot estar necessitat d’un moment de tranquil·litat. Però també fer-los veure que benestar no només va lligat a tranquil·litat i relaxació sinó que qualsevol cosa que faci sentir bé a l’infant, que el faci feliç els proporciona benestar, per tant qualsevol activitat que es dugui a terme a l’escoleta hauria d’anar lligada als interessos de l’infant, i això no sempre és així perquè moltes vegades es planifica segons el que es va fer el curs anterior o el que li fa ganes a la tutora, sense tenir en compte l’opinió de l’infant.

7. Quins reptes de futur vos plantejaríeu (si fóssiu al centre) de cara al vostre projecte de millora?

Tot l’esmentat anteriorment, introduiríem a l’aula moments de benestar cada vegada que l’infant ho necessiti, perquè ni tots el requereixen en el mateix moment ni amb el mateix grau.

8. Què heu après d’aquest procés de dissenyar, implementar i avaluar un projecte de millora?

Després de tot el procés de dur a terme un projecte de millora a partir d’un projecte imaginari, ja que no estava redactat ni en teníem coneixement de res, podem dir que ha estat un procés dur. Partíem de la base de no saber res i amb ajuda zero per part de l’escoleta, només se’ns va demanar que realitzéssim activitats relacionades amb benestar i res més.  Hem après a fer exhaustives recerques per poder dur a terme les activitats, tant per planificar-les, dissenyar el material, com per dur-les a terme dins l’aula. També hem après de la importància d’avaluar, cosa que al principi ens va mancar, per poder millorar en un futur la nostra pràctica educativa i per valorar el grau d’adequació de l’activitat segons els infants. També hem après que és important tenir present un llistat de les accions concretes que comporta l’assoliment de cadascun dels objectius marcats. 

*Els instruments d'avaluació que hem emprat per avaluar les activitats i la nostra actuació al llarg del nostre projecte són les següents graelles:

GRAELLA D’AVALUACIÓ

CURS:

DATA:

CAPSES SENSORIALS

ALUMNES

Sent curiositat per saber el que hi ha a dins

Coneix el nom dels materials

Manipula correctament els diferents materials

Respecta les instruccions

Mostra memòria sensorial/tàctil

Respecta el seu torn

Respecta els companys

Gaudeix participant en les activitats proposades

Mostra interès per a realitzar l’activitat proposada

Presta atenció als estímuls que rep

Té interès i ganes d’aprendre coses noves

La seva actitud és positiva respecte a les activitats proposades

GRAELLA D’AVALUACIÓ

CURS:

DATA:

PALS DE PLUJA

ALUMNES

Ha mostrat motivació davant la presentació de l’activitat i del material.

Mostra una actitud participativa i de respecte vers l’activitat.

Coneix el nom dels materials que empra.

Segueix normes de comportament senzilles.

Manipula correctament la pintura.

Respecta el que realitzen els seus companys.

Identifica el so del pal de pluja amb un element del medi natural.

Es troben tranquils i confiats vers la realització de l’activitat.

Temen a equivocar-se.

Empra el pal d’aigua ocasionalment per gaudir del seu so.

GRAELLA D’AVALUACIÓ

CURS:

DATA:

CONTES (LA RATETA PRESUMIDA I ELS TRES PORQUETS)

ALUMNES

Escolta amb atenció.

Segueix la seqüenciació lògica de la narració.

Respecta els companys.

Seguiex normes de comportament senzilles.

Col·labora en el manteniment de l’ordre i la dinàmica establerta.

Ha manifestat interès en l’activitat.

Li han interessat els materials utilitzats.

El seu comportament es correspon amb els estímuls (visuals i auditius) que reb.

GRAELLA D’AVALUACIÓ

CURS:

DATA:

RISOTERÀPIA

ALUMNES

Participa de manera activa amb l’activitat.

Mostra interès vers l’activitat.

Presenta una actitud de respecte davant les normes establertes.

Gaudeix de l’activitat.

És obert i comunicatiu.

Es relaciona amb tothom.

Té iniciativa.

Mostra rebuig cap al material presentat.

Deixa fluir les seves emocions.

GRAELLA D’AVALUACIÓ

CURS:

DATA:

MASSATGE AMB FANG/ TALC I PINZELLS

ALUMNES

Participa de manera activa en l’activitat.

És pacient i respecte el seu torn.

Utilitza de bon grat el material proposat.

Es concentra en l’activitat.

Realitza l’activitat amb autonomia.

Demana ajuda si ho necessita.

Té iniciativa per automassatjar-se.

Segueix l’activitat durant el temps en què es proposa.

Gaudeix a través del contacte (de pell en pell i/o mitjançant objectes).

Gaudeix del massatge directe .

Gaudeix del massatge indirecte.

GRAELLA D’AVALUACIÓ

CURS:

DATA:

RACÓ SENSORIAL

ALUMNES

Mostra interès i participa en el racó.

Té iniciativa pròpia per accedir de manera autònoma al racó.

Mostra curiositat per descobrir els diferents materials que s’ofereixen al racó.

Gaudeix manipulant i descobrint nous tactes i sorolls.

És respectuós amb el material i amb els seus companys.

Segueix les normes establertes per a utilitzar el racó.

Es relaciona amb els companys compartint el material que s’hi troba al racó.

Exercita els seus sentits en la manipulació i exploració dels materials que s’hi troben.

GRAELLA D’AVALUACIÓ

CURS:

DATA:

EXPERIMENTACIÓ  PINTURA/PINTURA I ARGILA

ALUMNES

Té iniciativa pròpia per començar a manipular i experimentar amb el material proposat.

Gaudeix de la sessió experimentant amb el material.

Mostra rebuig cap al material proposat.

Mostra curiositat vers la mescla del material.

Fa ús del material proposat  a més de la pintura i l’argila (capses de cartró embalades).

Empra les diferents parts del cos per experimentar.

Respecta el material i els seus companys.

Respecta les normes establertes.

GRAELLA D’AVALUACIÓ: PARTICIPACIÓ DE LES MESTRES
MESTRA:	CURS:	DATA:
Clima relacional i afectiu			COMENTARIS
Confiam en les possibilitats dels infants?	Sí	No
Pensam que els infants es senten bé a l’aula?
Hem organitzat l’aula i la dinàmica en la manera que puguin tenir cert grau d’autonomia?
Inici de l’activitat o de les activitats			COMENTARIS
Hem ajudat a relacionar les nostres propostes amb els seus coneixements previs?
Hem investigat quins coneixements previs tenen sobre els continguts que hem planejat?
Els hem explicat el que pretenem que aprenguin?
Les explicacions que hem donat han estat clares?
L’activitat ha sortir tal i com havíem previst? Per què?
Han sorgit problemes que no esperàvem? Quins?
Hem sabut reconduir les activitats en cas de ser necessari?
Organització i funcionament del grup durant l’activitat			COMENTARIS
Ha funcionat la dinàmica de grup?
S’han establert relacions positives entre els alumnes?
Hem pogut anar controlant la situació?
Actitud i participació de l’alumnat en funció de la nostra actitud			COMENTARIS
Hem estimulat la participació de tots els alumnes?
Hem propiciat el temps suficient per a  la realització de les activitats?
Els hem interromput en l’elaboració de projectes?
Els hem deixat parlar i donar la seva opinió respecte a l’activitat realitzada?
Organització del temps			COMENTARIS
L’activitat s’ha prolongat excessivament?
Hem tingut poc temps?
Les activitats s’han dut a terme amb un ritme adequat?
En la realització de les activitats, s’han respectat l’alternança d’esforç, concentració i moviment?
Hem donat massa pressa als infants en certs moments?
Hem sabut aprofitar fets espontanis que han sorgit durant la sessió?
Oragnització i utilització dels espais			COMENTARIS
Hem emprat els espais adequats per a dur a terme les activitats que hem realitzat?
Hauríem d’haver dut a terme les activitats en un altre espai, més adequat?
L’organització de l’aula i del material ha afavorit la participació, els desplaçaments, l’autonomia, el control i el treball en grup en funció de l’activitat i de les finalitats que perseguíem?
Tipus d’intervencions de la mestra i interaccions amb els infants			COMENTARIS
Al llarg de l’activitat hem realitzat moltes intervencions? Amb quina finalitat?: per controlar, dirigir, ajudar, contrastar, avaluar, etc.
Hem interactuat amb els infants? Quin tipus d’interacció s’ha establert?: provar junts, parlar, demanar, jugar amb ells, servir-los de guia, explicar, proposar, suggerir, corregir,etc.
Hem sabut introduir canvis si hi ha hagut algun entrebanc que impedís la realització de l’activitat així com esperàvem?
Hem tengut molt de protagonisme nosaltres?
Hem potenciat suficientment la iniciativa i participació dels infants?
Atenció a la diversitat			COMENTARIS
Hem pogut ocupar-nos de la diversitat al llarg de les activitats? Han pogut participar tots els infants en funció de les seves possibilitats?
Hem ajudat als que més ho necessitaven?
Alguns infants han quedat al marge i no han participat de l’activitat?
Els materials			COMENTARIS
Els materials han estat adequats als infants? S’han seleccionat bé en relació a les activitats plantejades?
Els han provocat interès?
En funció dels objectius plantejats per a les activitats, creiem que els materials han estat adequats?

PD; Les competències que he treballat en aquesta reflexió són les següents: 5.1, identificant les diferències que s'estableixen entre una bona pràctica i un projecte de millora; 5.2, ja que per dur a terme un projecte de millora és necessari analitzar i descriure les necessitats sentides pel centre a dur a terme aquest projecte; 5.3, tot i que la bibliografia consultada, i per tant, la fonamentació teòrica cercada que recolza el projecte no es troba reflectida en aquesta relfexió, és imprescindible que tota millora necessita una base teòrica, i el nostre projecte també compta amb un marc teòric sobre el qual ens hem fonamentat.; i 5.4, esmentant els obstacles que ens hem trobat realitzant aquest projecte de millora, que ens ha comportant certs entrebancs per a la seva elaboració.