QUÈ ÉS UNA INNOVACIÓ DOCENT? CARACTERÍSTIQUES, ENTREBANCS...

Si busquem al diccionari la paraula "innovació", la defineix com: acció d’innovar; l’efecte. Així doncs, innovar significa: introduir quelcom de nou (en una cosa).

D’altra manera, innovar és un procés complex que suposa millorar la qualitat d’alguna cosa que ja s’està duent a terme. Implica doncs, un anàlisi de la situació actual, un estudi, una reflexió i una planificació sobre el canvi que es vol dur a terme; i una posterior avaluació d’aquest per tal de supervisar-ne la seva efectivitat. Queda clar, doncs, que la innovació comporta canvis en les persones, en les coses i en la institució on es vol dur a terme.

Dit això doncs, tota innovació parteix d’un passat que pretén una millora qualitativa de la realitat actual, per enfocar-la cap al futur.

La innovació docent pot sorgir a partir d’una idea espontània, però ha de ser viable i pràctica, no ha de partir d’una idea utòpica, i ha de ser fonamentada amb una documentació escrita (per què aquest canvi, a qui va dirigit, què s’espera d’aquesta innovació...). També és imprescindible que el canvi efectuat quedi reflectit al currículum.

Així doncs, innovar implica introduir novetats que provoquin canvis. Per tant, innovació docent s’entén com un procés dinàmic i obert, de caràcter multidimensional i complex, inserit en una realitat sociocultural i humana que cerca el creixement personal, institucional i social, per a la qual cosa requereix estratègies de participació i col·laboració (Administració Educativa, equip educatiu, alumnat...).

Segons Rivas (2000), trobem dos tipus de processos innovadors: endògens, els que són originats i promoguts des de dins les institucions; i exògens, els que són ideats per institucions externes.

Innovar no és pas tasca senzilla. Segons Zabalza, al 8è capítol de l’obra d’ A. Estebaranz (2000): Construyendo el cambio. Perspectivas y propuestas de innovación educativa, ens planteja el següents dilemes i/o entrebancs que suposa la innovació docent:

• El dilema entre la dimensió personal i la dimensió tècnica de les innovacions. Un docent no podrà portar a terme una innovació en la seva docència si personalment ell no creu en la qualitat que pot portar aquest canvi. Com un director d’orquestra, podrà dur la batuta, però no sonarà la música. L’actitud, el pensament, l’esforç i la voluntarietat personal esdevenen claus perquè es pugui realitzar un procés innovador, i sense aquests factors no es pot dur a terme.
• El dilema entre el currículum oficial i l’originalitat. El fet que els docents estiguin compromesos a complir a peu de lletra amb el currículum oficial, els limita temps per a poder introduir canvis en la seva docència, i doncs, poder fer innovacions en la metodologia pedagògica.
• El dilema entre autonomia i control. El fet de canviar, d’introduir noves maneres de fer implica no haver de seguir allò establert des de sempre; implica fugir de l’uniformitat. Tots aquests canvis impliquen autonomia per part del docent: saber proposar idees, posar-les en funcionament i tenir un control sobre aquestes innovacions. Totes elles no garanteixen el seu funcionament, per la qual cosa el docent ha de poder i saber agafar les regnes per adreçar els canvis –tot i que no surtin així com s’esperava-.
• El dilema entre continguts, processos i resultats. Què innovar, com fer-ho, i per a què innovar són plantejaments que tot innovador s’ha de qüestiona. I no és un aspecte fàcil, sinó que poden sorgir problemes pel que fa al seu procés d’implantació, i als resultats, que sovint no són els desitjats.
• El dilema del punt de perspectiva. Cadascuna de les institucions i persones que formen part de l’educació (Administració Educativa, equip directiu, pares, alumnes...) tenen una visió diferent, per la qual cosa, una bona idea d’innovació que plantegen alguns pot resultar gens afavoridora per a altres, ja que no tots tenim els mateixos gustos i les opinions difereixen. Per això s’ha de trobar un punt on s’equilibrin les diferents perspectives de les persones que es troben implicades en aquest canvi.

A part de que la innovació sigui una tasca difícil i costosa a nivell d’esforç, s’hi afegeix el fet que és poc valorat a nivell professional docent.

A més, la sobreestructuració de tasques a nivell dels docents provoca la manca d’un temps per a la reflexió d’allò que es porta a terme, la qual cosa impedeix tenir temps per a reflexionar sobre un canvi, una innovació.  

A més a més, i segons Tejada (2007), també hi ha obstacles presents en el sistema social: existeixen situacions, moments històrics que afavoreixen o dificulten la innovació.

I en darrer lloc,  la falta d’incentius (individuals i col·lectius) que recolzin i ajudin a dur a terme la innovació també en són un impediment per a la innovació.

En resum, segons Tejada (2007), la innovació docent funciona com a motor de canvi  i presenta les següents característiques:

• Sorgeix com a resposta a un problema o necessitat concreta, sustentada o diagnosticada, i té sentit en un context educatiu particular.
• És intencional, planificada i sistemàtica.
• Es proposa introduir un canvi o modificació de la qualitat substancial d’un aspecte o procés.
• És observable, mesurable i avaluable.
• És un canvi assimilat pels agents que el duen a terme, per la qual cosa
• Tendeix a ser perdurable en el temps.
• Es proposa millorar objectius, processos i/o pràctiques educatives.
• Modifica formes de relació i d’acció entre els agents modificats, mai no és una acció individual.
• Es duu a terme en un context educatiu concret.
• Requereix cert temps.

M’agradaria acabar exposant les paraules del gran Steve Jobs, “La innovación no es cuestión de dinero, es cuestión de personas”.

La innovació implica equips engrescats que cerquen, que pensen per a un canvi

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: 

Institut d'Estudis Catalans. DIEC 2. Diccionari de la Llengua Catalana. Segona Edició [web en línia]: <http://dlc.iec.cat/>. Barcelona. [Data de consulta: 2/06/14].

Estebaranz, A. (2000): Construyendo el cambio: perspectivas y propuestas de innovación educativa. Sevilla. Universidad de Sevilla.

Pinya, C.; Rosselló, M.R. (2013): Bloc temàtic número 4 (Assignatura: Reflexió i Innovació Educativa). 3r Grau d'Educació Infantil. Universitat de les Illes Balears.

Apunts de l'assignatura Reflexió i Innovació Educativa (2014). 

En aquest apartat he treballat la competència 1.1, accedint de manera autònoma a diferents recursos (apunts i lectures sobre el tema) i fonts d'informació per poder dur a terme la tasca; i la 1.2., argumentant aspectes que porten a una bona actuació professional.