UNA SITUACIÓ D’AULA: EL MOMENT DEL CANVI DE BOLQUER

Descriu amb molt de detall una situació observada aquets dies a l’aula (arribada, berenar, joc, racó...). Quines creences manifesta la mestra en la situació descrita? Quins són els fonaments teòrics de la situació descrita? Coincideix amb la teva visió i amb les teves creences?

El moment del canvi de bolquer és una situació que es produeix a diari, i múltiples vegades durant la jornada. Dins l’horari d’aula establert, hi ha plasmats dos moments per al canvi de bolquers (de 10:15- 10.45h; i de 12:00-12:30 inclòs com a moment d’ ”hàbit d’higiene”), però la veritat és que la tutora dels nadons considera que no s’ha d’esperar a les 10:15h per canviar-los, sinó que en el moment que han fet caca o porten molt pipí en el bolquer, se’ls ha de canviar.

Com he comentat, és un moment que es produeix molts cops al dia, però a continuació us comentaré la situació que va tenir lloc fa uns quants dies:

Els infants jugaven lliurement per l’aula i la tutora sentia olor a caca; així que va demanar: “Qui és que ha fet caca?” –amb un to de veu alegre, no d’ enfadada-. “Jo crec que ha estat na M.”. “M., has fet caca?”. Ella l’ensuma i ho afirma: “Sí, M., has fet caca!”. “Anem a canviar el bolquer, idò? Véns?”. Ella obre els seus braços per convidar a l’infant a canviar-li el bolquer. L’infant s’agafa a ella i se l’enduu al canviador. Agafa el bolquer de na M., i les seves tovalloletes. Llavors la tomba a sobre el canviador i comença a llevar-li els calçons, el “body” i el bolquer. “Quina caca, Martina!” –sempre amb un to de veu que transmet simpatia-. I mentre va netejant-la, va parlant amb ella. Llavors la torna a vestir, sense parar a comentar-li el que farà (per exemple: posam el “body”? Posam els calçons? Passam una cama... passam l’altra cama?, però ho va fent de manera paulatina. I quan està llesta, la convida a tornar anar a jugar.

Si em paro a reflexionar sobre la situació descrita del moment del canvi de bolquer amb na M., diria que la tutora manifesta que: canviar el bolquer a un infant no és com espolsar un objecte en què agafes l’objecte, l’espolses i el tornes a col·locar, sinó primer de tot s’ha de demanar a l’infant si vol que se li canviï el bolquer i llavors es duu a terme tot el procés. És una persona com nosaltres, i també ens agrada que ens demanin les coses abans que ens les facin a la força.

Per altra banda, també comentaria que la tutora considera aquest moment íntim de tu a tu; de nadó a adult. Una situació per establir més vincles positius amb l’infant, establint un diàleg amb ell.

A més, diria que ella creu que el canvi de bolquer no s’ha de fer amb moviments ràpids i bruscos... és un infant, i si nota que no se’l tracta amb afecte, no s’hi sentirà segur i no voldrà que el canviïn.

Havent dit això, diria que la tutora es basa en un de les regles que remarca Anna Tardos en el seu article “Junts, nadó i adult” (2011) en relació a aquest moment, el canvi de bolquer; i que són unes regles basades en els principis de la pediatra hongaresa, Emmi Pikler:

• Mai s’ha d’agafar en braços un nadó de manera inesperada, provocant-li un ensurt. Cal adreçar-se a ell, buscar la seva mirada.
•  Els moviments no han de ser mai precipitats.
• L’adult ha d’escoltar el nadó mentre se n’està ocupant.

Tot i així, parant atenció al moment descrit i seguint les regles que proposa A. Tardos per a aquest moment, em manquen els fets de comentar a l’infant el que l’adult li anirà fent (llevar-li els calçons; llevar-li el “body”; el bolquer; llevar la caca amb una tovallota; posar-li un bolquer net...), ja que com he dit, tot aquest procés es realitza sense parar-hi massa atenció, ni fent l’infant partícep del seu moment. Segons Anna tardos, aquesta regla és la següent: ajudar-lo amb paraules per preparar-se del què passarà. A més, com emfatitza Tardos, el moment del canvi de bolquer és “una trobada real, on el nen no és només l’objecte de tot el que li fa l’adult, sinó també un participant” (2011).

Al meu parer, el moment del canvi de bolquer és molt important, tant o més que els altres moments del dia a dia. A més, considero que encara se’n podria treure més profit per establir un lligam encara més proper amb l’infant, resaltant les seves capacitats, fent-lo partícep d’aquesta situació. De fet, quan se’m dóna una situació de canvi de bolquer amb un infant, en tot moment intent fer-lo partícep, és el seu moment. Inclús, ja en el fet d’agafar el seu bolquer i les seves tovalloletes. M’hi acosto amb ell en braços ja que el caseller no es troba a la seva alçada, però intento que m’ajudi a agafar les seves coses, que sigui ell el protagonista d’aquest moment. També he de dir que hi ha a vegades que no és possible per “x” qüestions fer-ho pausadament i d’aquesta manera, però almenys intent que sempre sigui així.

Per resumir, m’agradaria exposar-vos les paraules que per a mi, resumeixen la importància d’aquest moment: Perquè l’activitat [...] de canviar el bolquer d’un bebè, que es repeteix diverses vegades al dia, també pot arribar a ser una manera satisfactòria de relacionar-se! (Anna Tardos, 2011).

PD; En aquest apartat, diria que he treballat les competències següents:1.1,1.2, 1.4, pel fet que he hagut de cercar recursos a diferents fonst d’informació per dur a terme la tasca, així com també considero que he reflexionat sobre el que em pot portar a una bona pràctica; i he arribat a treure conclusions a partir de la informació recollida a la teoria i a la pràctica.

Per altra banda, diria que també he treballat les competències: 2.2, contrastant les creences personals de les pràctiques que observo a l’aula;  i la 4.1,  identificant els fonaments teòrics que justifiquen les pràctiques del moment descrit.