CONFERÈNCIA MERCÈ ADROVER

Hola a tot/es!

En primer lloc us he de contar que dijous passat vaig tenir l’oportunitat de presenciar una conferència de Mercè Adrover, mestra d’Educació Infantil.

Mercè porta una dècada en el món de l’educació com a mestra, i en l’actualitat treballa a una escola de Peguera.

Ens va explicar la seva manera d’entendre i portar a terme la seva metodologia de treball, en la qual inclou les habilitats de pensament treballades a la filosofia 3/18: els PROJECTES DE TREBALL.

Pel que ens va comentar, al principi, el fet de treballar únicament per projectes li produïa certa por... por de no treballar tot allò que s’explicita al currículum. A més, també ens va explicar que el que feia en un principi no eren projectes de treball, sinó més bé centre de treballs, però trobava que alguna cosa no acabava de funcionar així com ella desitjava.

Li arribà el moment en què canvià de centre, i allà es trobà amb un horari d’aula diferent: tenia hores de lectoescriptura, de matemàtiques, d’anglès, etc. per treballar amb els infants... per la qual cosa ja no havia de preocupar-se de treballar en els projectes de treballs tots els ítems establerts al currículum, ja que ho treballaria en aquests altres moments. I a partir d’aquí canvià de xip; canvià la manera de plantejar i d’elaborar els projectes de treball amb els infants.

Llavors també ens va exposar dos exemples de projecte de treball que va realitzar amb els seus alumnes, que sorgiren d’una pregunta formulada pels infants, com són: “Què passa quan dos niguls xoquen?” I, “Tots els cors tenen la mateixa forma?”.

Ens va mostrar tot el que van anar fent al llarg de projecte, i de com es pot transformar el projecte inicial al llarg de la seva investigació, com és el cas del primer, en què els infants van acabar demanant-se “què feim per superar les nostres pors”, que era el que realment angoixava, o volien saber els infants.

Així doncs, si he d’exposar les condicions o característiques personals que considero que Mercè ens va posar en evidència i que són facilitadores de processos de canvi, diria que:

• En primer lloc, va canviar de mentalitat. Va començar a transcriure totes les converses dels infants; i ella va deixar de determinar els temes dels projectes. Així doncs, va partir dels infants, de les seves preocupacions, i de les seves inquietuds com a persones. Volia donar importància a les seves verbalitzacions, i del que podem aprendre a partir dels seus temes de conversa.Per tant, va arribar a la conclusió que els projectes depenen d’allò que els infants volen, i no del que la mestra imposa.

• En segon lloc, i partint de les preguntes dels infants, va descobrir que el que realment interessa als infants es troba amagat rere la pregunta inicial, com és el cas de “Què passa quan dos niguls xoquen”. Amb aquest projecte, el que indirectament van arribar a treballar va ser el tema de les pors. Per la qual cosa, va deixar de proposar idees i va començar a prestar molta atenció a totes i cada una de les converses dels infants, i deixar que aquestes flueixessin per saber què és el que interessa realment als infants. El diàleg no s’atura, i el punt de partida inicial evoluciona.
  A més, també va adonar-se’n que els mateixos infants són els que molts cops solucionen les preguntes inicials que s’han formulat. Troben les solucions als seus conflictes.

• En tercer lloc, va adonar-se que no totes les preguntes són bones. És a dir, les que tenen un no o un sí com a resposta no són vàlides. Les preguntes han de ser productives i reproductives. A més a més, va adonar-se’n que no totes les preguntes formulades tenen resposta.

• En quart lloc, també va adonar-se’n de la quantitat de disciplines que es treballen realitzant projectes, i que es pot complir sense pors el currículum així com cal.

• En cinquè lloc, va establir-se com a objectiu del treball per projectes: que els infants s’impliquessin en una recerca i extraiessin tots els seus sentiments.

• En sisè lloc, va voler que les famílies fossin conscients de tot allò que es duu a terme per a un projecte. Per la qual cosa, cada vegada que s'acaba un projecte, se les informa de tot allò realitzat (mitjançant vídeos, quadernets, powerpoints o mapes conceptuals). 

• En setè lloc, va emfatizar els aspectes importants que cal tenir en compte treballant per projectes: la programació; l'avaluació - ha de ser constant, i s'ha de dur a terme després de cada activitat realitzada-; l'error i les preguntes sense resposta; l'estructura del projectes -flexible, ja que s'estableix en funció del grup-; i el temps i la duració.

• En vuitè lloc, treballant per projectes de treball pretén emfatitzar que els infants siguin conscients dels seus processos d’aprenentatge, per la qual cosa, al final de cada projecte realitzen un mapa conceptual on es plasma tot el procés realitzat pels infants per resoldre el seu dubte inicial. 

• En novè lloc, treballant per projecte va arribar a la conclusió que cada infant aprèn coses diferents.

Resumint doncs, es podria dir que el canvi més gran que va fer va ser treballar per projectes partint dels infants com a protagonistes d’aquests. Ells són els qui decideixen els temes sobre els quals treballaran i investigaran. Ells són els guies del seu camí d'aprenentatge.

Per acabar, m'agradaria comentar que va ser una conferència molt interessant. Tots aquests aspectes que ella ens va destacar per treballar per projectes són a tenir molt en compte com a futura docent. A més, el fet d'exposar-nos alguns dels seus projectes duits a terme amb els infants, al meu parer, encara que em sembli molt ideal i inclús utòpic treballar per projectes -ja que mai he tingut l'ocasió de viure-ho personalment-, crec que Mercè ens va transmetre aquest missatge que: si un vol, pot dur-ho a terme. Això sí que queda clar: hi ha moltes hores de preparació i treball al darrera, però  n'estic segura que quan veus el resultat aconseguit t'omple d'orgull i satisfacció. Jo també esper i desitjo poder treballar per projectes de treball.

PD; En aquesta secció he treballat les competència següents: 1.2., destacant les característiques personals que la ponent ens va comentar a la conferència i que considero que porten a una bona actuació professional; 1.3, accedint a la conferència de Mercè i ampliant la meva pròpia formació mitjançant les seves experiències viscudes. I la 2.3., pel fet que em proposo seguir les seves indicacions en un futur com a docent per tal que el treball per projectes doni el seu fruit.