Quan imaginava el meu dia a dia dins una escoleta com a practicant... pensava que en primer lloc, faríem una presentació més oficial; és a dir, ens reunirien a totes les practicants juntament amb tot l'equip educatiu perquè ens comentessin la metodologia de treball del centre, la seva línia pedagògica, les normes, les expectatives que tenen sobre nosaltres, què volen que aportem... allò més bàsic i primordial per començar les pràctiques en un centre que desconeixíem per complet.
En segon lloc, per part de la tutora, l'imaginava oberta i atenta a les meves propostes, i com també, partícep dels meus dubtes. I aquest és el cas, per la qual cosa n'estic molt satisfeta. A més, sempre m'ofereix la seva ajuda quan ho necessit.
En tercer lloc, pensava que m'anava a trobar una escoleta no tan marcada a nivell d'horari, i que el temps no seria un impediment en els aprenentatges dels infants. Consider comentar que a nivell d'aula, en el meu cas, el temps és molt flexible i no sempre es segueix l'horari marcat, però a nivell de centre, no és pas així.
Per exemple, consider esmentar el cas del moment de dinar, en el menjador. Aquest pot ser un moment molt ric d'aprenentatges i de converses meravelloses entre els infants. Però clar, si en una hora han d'haver dinat, s'han d'haver rentat les mans i haver anat al bany si escau, doncs "no hi ha temps a perdre, ja que a la 13.00h tots han d'estar llests", per la qual cosa, es perd un moment molt ric per als infants, i per als adults com a observadors d'aquest moment. Consider que s'hauria de deixar més temps... a més, no tots mengen igual de ràpid, cada infant necessita un temps diferent...
En tercer lloc, també pensava que no hi hauria portes que impedissin el desplaçament dels infants pel centre, és a dir, que els infants tant de 0-1 com de 1-2 i 2-3 anys poguessin juntar-se i explorar i experimentar conjuntament en les activitats que es proposassin per dur-ho a terme. O simplement, que els infants d'un cicle poguessin anar a veure què fan els seus companys de l'altre cicle, de 2-3 anys, per exemple.
D'altra banda, també imaginava el moment del pati com un moment d'intergrups, en què tots els infants s'ajuntassin i poguessin compartir aquest moment junts, jugant junts. Però no és el cas, ja que no tots surten en el mateix moment.
En quart lloc, pensava que la persona que guiaria els esdeveniments de l'aula seria l'infant, i així és en el meu cas, ja que la durada de les activitats que fem l'aula depenen d'ells, ells decideixen si seguir jugant o fer una altra cosa.
La concepció de l'autonomia en l' infant és bàsic i primordial en la metodologia de l'aula, tant per al desplaçament, com per a l'experimentació i exploració amb objectes, i en el joc, que és completament lliure. Per tant, la llibertat de l'infant també s'hi veu plasmada: és lliure de jugar a allò que decideixi, i és lliure d'elegir si vol dormir, o de si vol berenar o no; no s'obliga a ningú.
En cinquè lloc, imaginava el moment del canvi de bolquer com un moment més íntim, així com havíem vist fins aleshores a la teoria, i que ens havien remarcat tant. Però no és el cas, ja que tenir aquest moment només per a un sol infant i alhora estar pendent de set infants a l'aula una adult tota sola no facilita que sigui compatible. Tot i així, ara que som dues a l'aula, intent portar a la pràctica gaudir i fer d'aquest, un moment íntim entre l'infant i jo, fent que se senti segur, còmode i partícep d'aquest moment.
I en sisè lloc, pensava que la meva intervenció dins l'aula al principi seria més paulatina, per anar coneixent els infants i la metodologia de la tutora; però des del primer dia ja vaig participar bastant, tant ajudant a la tutora en el moment del berenar, com per al canvi de bolquers, i així començar a mantenir un vincle amb els infants. Pensava que seria més una primera setmana d'observació, però és que la veritat n'estic molt satisfeta.
Per altra banda, creia que el meu paper seria més com el d'una actriu secundària en una pel·lícula; és a dir, per a prendre decisions a nivell d'aula, o dels infants, pensava que la meva veu no tendria tanta importància, però la veritat és que la tutora sempre em demana opinió sobre qualsevol aspecte (referent als infants, a la programació d'aula, activitats...), i veig que la té en compte, la meva opinió és escoltada. Aquests són fets que em fan sentir molt bé a l'aula, per la qual cosa m'hi sent molt integrada!
PD; En aquest apartat he treballat la competència 2.2, ja que he contrastat les meves creences, allò que tenia com a expectativa i la realitat viscuda, basant-me amb les activitats i pràctiques que observo al centre.
I en sisè lloc, pensava que la meva intervenció dins l'aula al principi seria més paulatina, per anar coneixent els infants i la metodologia de la tutora; però des del primer dia ja vaig participar bastant, tant ajudant a la tutora en el moment del berenar, com per al canvi de bolquers, i així començar a mantenir un vincle amb els infants. Pensava que seria més una primera setmana d'observació, però és que la veritat n'estic molt satisfeta.
Per altra banda, creia que el meu paper seria més com el d'una actriu secundària en una pel·lícula; és a dir, per a prendre decisions a nivell d'aula, o dels infants, pensava que la meva veu no tendria tanta importància, però la veritat és que la tutora sempre em demana opinió sobre qualsevol aspecte (referent als infants, a la programació d'aula, activitats...), i veig que la té en compte, la meva opinió és escoltada. Aquests són fets que em fan sentir molt bé a l'aula, per la qual cosa m'hi sent molt integrada!
PD; En aquest apartat he treballat la competència 2.2, ja que he contrastat les meves creences, allò que tenia com a expectativa i la realitat viscuda, basant-me amb les activitats i pràctiques que observo al centre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada