EXPECTATIVES vs REALITAT

Quan imaginava el meu dia a dia dins una escoleta com a practicant... pensava que en primer lloc, faríem una presentació més oficial; és a dir, ens reunirien a totes  les practicants juntament amb tot l'equip educatiu perquè ens comentessin la metodologia de treball del centre, la seva línia pedagògica, les normes, les expectatives que tenen sobre nosaltres, què volen que aportem... allò més bàsic i primordial per començar les pràctiques en un centre que desconeixíem per complet.

En segon lloc, per part de la tutora, l'imaginava oberta i atenta a les meves propostes, i com també, partícep dels meus dubtes. I aquest és el cas, per la qual cosa n'estic molt satisfeta. A més, sempre m'ofereix la seva ajuda quan ho necessit. 

En tercer lloc, pensava que m'anava a trobar una escoleta no tan marcada a nivell d'horari, i que el temps no seria un impediment en els aprenentatges dels infants. Consider comentar que a nivell d'aula, en el meu cas, el temps és molt flexible i no sempre es segueix l'horari marcat, però a nivell de centre, no és pas així. 

Per exemple, consider esmentar el cas del moment de dinar, en el menjador. Aquest pot ser un moment molt ric d'aprenentatges i de converses meravelloses entre els infants. Però clar, si en una hora han d'haver dinat, s'han d'haver rentat les mans i haver anat al bany si escau, doncs "no hi ha temps a perdre, ja que a la 13.00h tots han d'estar llests", per la qual cosa, es perd un moment molt ric per als infants, i per als adults com a observadors d'aquest moment. Consider que s'hauria de deixar més temps... a més, no tots mengen igual de ràpid, cada infant necessita un temps diferent... 

En tercer lloc, també pensava que no hi hauria portes que impedissin el desplaçament dels infants pel centre, és a dir, que els infants tant de 0-1 com de 1-2 i 2-3 anys poguessin juntar-se i explorar i experimentar conjuntament en les activitats que es proposassin per dur-ho a terme. O simplement, que els infants d'un cicle poguessin anar a veure què fan els seus companys de l'altre cicle, de 2-3 anys, per exemple.

D'altra banda, també imaginava el moment del pati com un moment d'intergrups, en què tots els infants s'ajuntassin i poguessin compartir aquest moment junts, jugant junts. Però no és el cas, ja que no tots surten en el mateix moment.

En quart lloc, pensava que la persona que guiaria els esdeveniments de l'aula seria l'infant, i així és en el meu cas, ja que la durada de les activitats que fem l'aula depenen d'ells, ells decideixen si seguir jugant o fer una altra cosa.

La concepció de l'autonomia en l' infant és bàsic i primordial en la metodologia de l'aula, tant per al desplaçament, com per a l'experimentació i exploració amb objectes, i en el joc, que és completament lliure. Per tant, la llibertat de l'infant també s'hi veu plasmada: és lliure de jugar a allò que decideixi, i és lliure d'elegir si vol dormir, o de si vol berenar o no; no s'obliga a ningú.

En cinquè lloc, imaginava el moment del canvi de bolquer com un moment més íntim, així com havíem vist fins aleshores a la teoria, i que ens havien remarcat tant. Però no és el cas, ja que tenir aquest moment només per a un sol infant i alhora estar pendent de set infants a l'aula una adult tota sola no facilita que sigui compatible. Tot i així, ara que som dues a l'aula, intent portar a la pràctica gaudir i fer d'aquest, un moment íntim entre l'infant i jo, fent que se senti segur, còmode i partícep d'aquest moment. 

I en sisè lloc, pensava que la meva intervenció dins l'aula al principi seria més paulatina, per anar coneixent els infants i la metodologia de la tutora; però des del primer dia ja vaig participar bastant, tant ajudant a la tutora en el moment del berenar, com per al canvi de bolquers, i així començar a mantenir un vincle amb els infants. Pensava que seria més una primera setmana d'observació, però és que la veritat n'estic molt satisfeta.

Per altra banda, creia que el meu paper seria més com el d'una actriu secundària en una pel·lícula; és a dir, per a prendre decisions a nivell d'aula, o dels infants, pensava que la meva veu no tendria tanta importància, però la veritat és que la tutora sempre em demana opinió sobre qualsevol aspecte (referent als infants, a la programació d'aula, activitats...), i veig que la té en compte, la meva opinió és escoltada. Aquests són fets que em fan sentir molt bé a l'aula, per la qual cosa m'hi sent molt integrada!


PD; En aquest apartat he treballat la competència 2.2, ja que he contrastat les meves creences, allò que tenia com a expectativa i la realitat viscuda, basant-me amb les activitats i pràctiques que observo al centre.

EL DAFO

I us demanareu, què és un DAFO?

Doncs un DAFO és una manera estratègica de planificar l'anàlisi d'un centre educatiu -en aquest cas- que es fonamenta en la identificació de les Debilitats (D) i les Fortaleses (F) que posseeix d'una banda; i de les Amenaces (A) i les Oportunitats (O) que pot plantejar l'entorn. D'aquí les sigles del terme DAFO.

(D): Què s'hauria de millorar del centre? (Factors interns).
(A): Què hi ha a l'entorn del centre que pot afectar la bona marxa de l'escola? (Factors externs).
(F): De què estam satisfets del centre? (Punts forts).
(O): Factors de l'entorn.

Així doncs, a classe vam realitzar el nostre DAFO particular sobre el centre en el qual duem a terme les pràctiques. I aquí us deixo el resultat:

DEBILITATS	AMENACES
A nivell d’infraestructura : el pati. Molt de ciment i material de plàstic. Poder regular la intensitat de llum solar que entra a les aules. Horari molt marcat. No aprofitament d’altres espais del centre, com l’hort. Manca d’un cuiner/a. Manca d’activitats intergrups.	Ubicació del centre: no està en contacte amb la natura. La infraestructura del centre.
FORTALESES	OPORTUNITATS
Cooperació entre l’equip educatiu. Consens present en les decisions de l’equip. Coordinació de l’equip educatiu.	Llum natural que entra a les aules. Context del centre (es troba en un poble). El menjar del menjador és casolà.

I pel que fa al DAFO sobre l'aula del centre on hi estic com a practicant... aquí el teniu:

DEBILITATS		AMENACES
El fet de fer activitats a l’aula, com és el cas de la panera de tresors, impedeix que els infants explorin i experimentin al 100%, ja que es distreuen amb altres materials que es troben pels seus voltants, com són els dels diferents racons de l’aula. El fet de tenir un mural penjat a les vidrieres no permet la visibilitat al 100% dels infants quan surten a fora de l'aula (al pati), per la qual cosa, quan es tenen les vidrieres obertes i algun dels infants vol sortir, doncs no pot. Com que no es té prou visibilitat des de dins l'aula, s'han de quedar a dins.		A nivell d’infraestructura, l’espai de l’aula :els racons queden restringits. La manca de més aules multiusos on poder-hi fer altre activitats, que no sigui a l’aula pròpia. El nombre de ràtios a l’aula de nadons (7 en l’actualitat) no permet una atenció individualitzada, per part de la mestra, a cada infant. Són molts infants per a una sola persona. Manca de personal de suport a l’aula. La crisi econòmica impedeix obtenir el material que es desitjaria per poder-lo emprar amb els nadons, i ajudar-ne el seu desenvolupament.
FORTALESES	OPORTUNITATS
No hi ha finestres, sinó tota la part que dóna al pati són vidrieres, per la qual cosa s’empra la llum natural. L’ ubicació de l’aula: es troba en contacte amb el carrer, cosa que permet que els infants s’aturin a observar –tant des del pati, com des de l’aula a través de les vidrieres- la gent que passa, els camions, el cotxes... Tenir una mascota dins l’aula, en aquest cas, un periquito. És una manera d’entrar en contacte amb el món dels animals, i conèixer una espècia diferent a la resta. Més endavant, també podran endurse’l a casa, cosa que implicarà que els infants treballin la resposabilitat, i com també el sentiment d’autoestima, sentint-se protagonistes per endur-se’l un cap de setmana a casa i poder cuidar-lo ells. La formació contínua de la tutora d’aula. L’espai dedicat a les famílies, ja que també formen part de l’escola i de l’aula. Les fotografies que hi tenen de les seves famílies en aquest espai fa que els infants, d’altra manera, es sentin més segurs.			L’aula es troba en contacte amb el carrer, amb el poble. Les famílies, la seva implicació amb l’escoleta. Aporten material per a les activitats que realitzen els infants, com és per a la panera de tresors, o per al joc heurístic... Els tallers que realitzen a l’escoleta per a les famílies, com són els tallers de massatge per a infants, tallers d’experimentació amb els infants... permeten un vincle més proper amb les famílies.

Després d'haver realitzat el DAFO del centre i de l'aula on porto a terme les pràctiques i analitzat el seu context, consider esmentar que per posar en pràctica les meves competències, d'ara endavant intentaré seguir treballant de valent. 

Continuaré dia rere dia amb el diari de pràctiques, el qual em serveix per poder anotar i reflexionar sobre el dia a dia a l'escoleta, sobre com em sent, i sobre els esdeveniments o fets que em creen dubtes, conflictes cognitius... i que llavors intent resoldre amb ajuda, tant amb matèria teòrica, com amb l'ajuda de professionals, com la meva tutora d'aula. 
El fet de poder comptar i reforçar els meus aprenentatges amb la tutora d'aula, reflexionant amb ella i opinant conjuntament sobre moments, situacions que succeeixen a l'aula i que creen dubtes en mi, m'ajuda en la meva formació com a futura mestra que vull ser. Les experiències d'una persona formada professionalment a nivell educatiu reforcen la meva experiència i m'ajuden a modificar alguns pensaments erronis que tenia en un principi, i a treure'n conclusions.
Per altra banda, el fet de poder tenir al mateix centre practicants que es troben en el meu mateix cas, doncs em permet de comentar-los dubtes o experiències viscudes i poder comptar amb la seva opinió al respecte. Tot aquest conjunt de persones m'ajuden a millorar com a persona, i com a practicant.

D'altra banda, m'agradaria comentar que a vegades considero que em falta aquesta mica d'imaginació i creativitat pel que fa a situacions o activitats que pugui plantejar perquè facin els infants. Tot i així, sempre intent cercar i posar en marxa la meva imaginació amb l'ajuda de llibres, blogs, pàgines web... 

I per acabar, seguiré o intentaré tenir cura de les meves intervencions en el dia a dia amb els infants, i també amb els adults de l'escoleta. Emfatitzaré el fet de ser conscient del què faig a cada instant, i del seu per què, tot té una explicació. I com també, intentaré aportar metodologies diferents per poder treballar amb els infants, i gaudir en l'observació dels seus processos d'aprenentatge, i dels seus progressos com a persones.


PD; En aquest apartat he treballat les competències: 1.2, fent una reflexió sobre els elements que porten a una bona actuació professional; 2.1, 2.7., identificant els meus punts forts i febles, com per exemple, la meva manca d'imaginació i creativitat en certs moments i que intentaré millorar amb ajuda extra (articles, revistes, llibres...).; 3.1 i 3.2, ja que he hagut d'analitzar el funcionament del centre i de l'aula; en part qüestionant-ho amb les companyes practicants. I com també, he analitzat i reflexionat sobre l'organització i la distribució del centre.

EL MEU PROCÉS D'ACOLLIDA A L'ESCOLETA

Des que vaig començar les pràctiques a l'escoleta, sempre dic que m'hi sent molt a gust. 

El primer cop que vam anar a l'escola, de visita i presentació com a futures practicants, la directora ens va anar mostrant el centre, visitant aula per aula per anar familiaritzar-mos amb la instal.lació, i com també amb les tutores i els infants.

Al meu parer, aquest fet  va significar que per a ells ja començàvem a formar part del centre, de l'escoleta.

Considero comentar que el primer dia com a practicant vaig tenir una bona acollida per part de la tutora, qui em va anar explicant la metodologia de treball, l'horari del dia a dia a l'aula... Llavors, quan van anar arribant els infants, me'ls va anar presentant, així com també em presentava davant els famíliars d'aquests, a qui ja havia assabantat anteriorment de la meva presència a l'aula dels nadons fins al mes de Juny.

Per part dels infants, també em sento com una més. No han tingut cap problema amb mi; és més, són molt carinyosos. Necessiten aquest vincle afectiu per sentir-se segurs amb l'adult, per aquest motiu he volgut transmetre aquest vincle des de bon principi, perquè es sentin segurs i em tinguin confiança.
I per part de les famílies, també m'han acollit molt bé. Sento que a poc a poc tenen confiança en mi i em sento considerada per a ells, és a dir, hi som present en les converses que entableixen en els moments d'entrada i sortida, ja sigui per comentar alguna cosa sobre el seu infant, o qualsevol altre fet quotidià.

Per acabar sobre el procés d'acollida, considero exposar que l'equip educatiu del centre també m'ha fet sentir molt bé. Malgrat que amb la resta de l'equip no tengui la mateixa relació que amb la tutora d'aula, sempre hi ha moments on entablim converses i en la qual et transmeten confiança i un vincle positiu. Si arriba el cas que has de demanar algun dubte o alguna opinió sobre un cas concret o qüestió que no sigui a la teva tutora, doncs elles no tenen cap problema; es troben a disposició, i t'ajudaran.

En resum, doncs, m'hi sent molt a gust, i agraeixo l'acollida que he tingut al centre. Però sí que m'agradaria comentar que, així com una companya a classe va comentar que el primer dia van reunir-se les practicants amb l'equip educatiu per parlar sobre la línia del centre, la metodologia, etc., doncs també m'hagués agradat que ens haguessin reunit de manera semblant, per exposar-nos les característiques que defineixen el centre (metodologia de treball, el seu estil educatiu, les normes que regeixen el centre...). Aquest seria l'únic aspecte que he trobat en falta.

PD; En aquest apartat he treballat les competències: 1.2, ja que exposo el que m'ha mancat, per la qual cosa emfatizo els fets que m'han faltat en aquesta acollida, i que jo com a futura professional, esper poder complir i posar-ho en pràctica com a bona actuació professional. 1.4, ja que he contrastat informació exposada per altres companyes a classe; i la 2.2., ja que he contrastat les meves creences personals amb allò que he observat i viscut al centre.

CONFERÈNCIA JANA SUAU

Dijous passat vaig tenir l’ocasió de poder assistir a una conferència molt interessant de la coordinadora de l’E.I de Sencelles Els Molins, la Jana Suau.

Ella ens va explicar el projecte sobre el qual treballen en aquesta escoleta des dels seus inicis, ara fa quatre anys. I aquest projecte és el treball per “Ambients d’Aprenentatge”, que és el que caracteritza la metodologia de l’escoleta. És una manera de treballar més activa en què el protagonista de l’aprenentatge recau únicament en l’infant. Ell és qui condueix i construeix els seus propis aprenentatges. És una metodologia que emfatitza la llibertat i la creativitat de l’infant per poder anar desenvolupant-se com a persona.

Al meu parer, si hagués d’exposar alguns indicadors que evidencien que la metodologia de l’EI Els Molins és una pràctica de qualitat diria que:

1. És una escoleta és oberta a tothom.
2. L’Equip educatiu del centre és qui dirigeix el projecte, i a darrera totes les decisions que elegeixen sempre hi ha un consens.
3. Tot l’Equip educatiu té per ment un mateixa línia pedagògica sobre la qual es basen per a la pràctica.
4. Treballen per Ambients d’Aprenentatge, metodologia que parteix de l’infant com a protagonista dels seus aprenentatges.
5. Propicien diferents espais i ambients: la cuina, ambient a les fosques, ambient de moviments...i l’infant és lliure d’elegir.
6. El treball personal dels claustres: les reunions setmanals, les reflexions sobre allò que es duu a terme i el per què; el fet d’estar dia rere dia revisant el que es fa... tots ells són ítems claus per dur a terme el projecte. El fet de gravar-se per després poder comentar i reflexionar sobre les seves pràctiques, és un altre aspecte a destacar.
   Així doncs, reflexionar, revisar, demanar-se per què ho fan, observar què fan els infants, analitzar els             ambients... tots aquests són aspectes clau en el seu treball per a una bona pràctica.
7. Tenen una actitud oberta, compromesa i col.laboradora amb el projecte del centre.
8. Tenen una actitud empàtica per dur a terme el projecte: es posen en la pell dels infants per millorar o canviar aspectes dels adults envers aquests. Parteixen de la premissa que ells també han estat infants.
9. Tenen com a referents per a la seva pràctica a pedagogs, i pediatres que han deixat petjada en el món de l’educació com són: Loris Malagguzi, Emmi Pikler, Mauricio i Rebeca Wild, Montessori i la pedagogiaWaldorf... I com també, l’experiència d’altres escoles infantils.
10. En aquest centre, el paper de l’adult es caracteritza per acompanyar el procés de l’aprenentatge de l’infant (l’escolta, l’atén, observa els seus projectes, intervé quan l’infant ho demana...).
11. Propicien un entorn relaxat per als infants(mobiliari i material adequat...).
12. Tenen present el context dels infants (entorn, vivències, famílies...).
13. El material que s’empra es caracteritza per ser un material no estructurat, natural, i reciclat.
14. El paper de les famílies és present en el centre: es fan espais familiars, que són moments en què es reuneixen amb les famílies per parlar sobre temes que els preocupen a casa. I com també, es realitzen excursions amb les famílies.

Per acabar, consider comentar que és una molt bona pràctica i una metodologia que caldria prendre com a base de la nostra pràctica docent.

PD; En aquest apartat he treballat les competències: 1.2, destacant indicadors que evidencien que es tracta d'una pràctica de qualitat i que per tant, considero que porten a una bona actuació professional; 1.3., assistint a la conferència de Jana Suau, i d'aquesta manera ampliar la meva pròpia formació mitjançant les seva experiència com a coordinadora del centre. 2.3, proposant-me intentar seguir les seves indicacions per fer que la meva metodologia com a futura docent sigui una pràctica de qualitat. 

UN MESTRE COMPETENT ÉS...

A classe vam fer un llistat sobre què és un bon mestre... Així doncs, com es defineix ser un bon mestre?

Vet aquí el meu decàleg:

Un bon mestre és aquell que...

• Acull a tots els infants, que els té present a tots. És proper, afectuós i empàtic.
• Treballa per vocació. Estima allò que fa.
• Transmet confiança.
• És tranquil i té paciència. Sap esperar.
• Es responsable i es forma contínuament per millorar-se.
• És creatiu i flexible.
• Valora l'esforç individual i no corregeix negativament; sinó que reforça l'esforç.
• És segur de si mateix i autocrític. Té una bona capacitat reflexiva i un autoconcepte ajustat de si mateix.
• Coneix el desenvolupament dels infants, com també les característiques de cada etapa.
• És professional: oblida els problemes personals en entrar a l'escola.

Tot i que he escollit aquestes competències com les més importants per a mi, no en suprimiria cap de la llista feta a classe, ja que consider que totes hi han de ser presents en un mestre ideal.

Dit això doncs, un mestre competent és aquell que té competències -anteriorment esmentades-, habilitats, i actituds per resoldre qualsevol situació que se li plantegi.

PD; En aquest apartat he treballat la competència 1.1, 1.2, ja que he accedit al llistat realitzat a classe per dur a terme la tasca, i he elegit allò que per a mi resulta característic per ser un bon mestre. Per tant considero que fent aquesta selecció treballo la reflexió sobre els elements que porten a una bona actuació professional. Aquestes competències em serveixen per esdevenir més autònoma en el meu procés d' aprenentatge.

LECTURA PERRENOUD, PH. (2007):" Diez nuevas competencias para enseñar"

a)      QUINES DE LES COMPETÈNCIES ASSENYALADES A LA LECTURA TÉ EL MEU MESTR@ IDEAL?

Després de revisar la descripció, al meu parer, del meu mestre ideal, consider exposar les competències que hi apareixen esmentades indirectament:

1. Organitzar i animar situacions d’aprenentatge.

2. Gestionar la progressió dels aprenentatges.

4. Implicar a los alumnos en sus aprendizajes y su trabajo

10. Organitzar la pròpia formació contínua

Penso que aquestes quatre competències s’hi veuen reflectides, encara que hi estiguin com una pinzellada. A continuació us adjunto la meva descripció amb les competències assenyalades anteriorment.

Al meu parer, el meu mestre ideal és aquella persona que per damunt de tot,  respecta i tracta als seus alumnes per igual. És també aquell que té per ment una metodologia constructivista basada en l’infant, on aquest és el principal protagonista del seu desenvolupament. És a dir, es caracteritza per ser un mestre que es basa en els desitjos i progressos en l’aprenentatge de l’infant. També estimula i accepta la iniciativa i autonomia de l’infant; i com també, la curiositat vers l’aprenentatge.(1: Organitzar i animar situacions d’aprenentatge; 2: Gestionar la progressió dels aprenentatges; 4: Implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball)

És ideal aquell mestre que sàpiga respectar els diferents ritmes dels infants (1: Organitzar i animar situacions d’aprenentatge), ja que no tots es desenvolupen al mateix ritme, sinó que n’hi ha que necessiten més temps que els altres. També cal que sàpiga apreciar les situacions espontànies i quotidianes del dia a dia dels infants com una ocasió per a l’aprenentatge.

Un mestre ideal el caracteritza per ser atent, observador i empàtic amb els infants. Per tant, aquell que observa amb ulls d’infant. I també molt important, una persona que escolta.

Aquell que s’atura a pensar i a reflexionar sobre els seus errors, i s’intenta millorar per no cometre’ls de nou (10. Organitzar la pròpia formació contínua). Aquell que sent passió per la seva professió. Totes aquestes característiques reunides en una persona fan d’aquesta, un mestre ideal.

b)     QUINES NO TÉ I, DESPRÉS DE LA LECTURA, HI AFEGIRIES?

Doncs bé, un cop feta la lectura i reflexionar sobre les competències que s’hi han vist reflectides, hi afegiria les que fan falta, de manera que així sigui un mestre ideal, amb totes les competències que hauria de posar en pràctica. Aquestes són:

3. Elaborar i fer evolucionar dispositius de diferenciació.

Tot mestre ha de partir del fet que en la seva aula hi ha presents alumnes amb característiques diferents. Això ve a dir que n’hi haurà alguns que necessitaran altres recursos més especials, i que les activitats plantejades per a la resta s’hagin de modificar o bé plantejar d’una altra per tal que aquests altres puguin dur-les a terme i aconseguir el mateix objectiu. D’aquesta manera, el que es pretén és que tots evolucionin en el seu aprenentatge, sempre respectant els ritmes dels infants i les seves necessitats.

5. Treballar en equip.

És evident que quan ets mestre/a formes part d’un equip educatiu, i que per tant, es treballa en equip. Aquest fet fomenta treballar en coordinació i en consens entre tots els membres, i pot esdevenir una tasca molt enriquidora per a tots. Tota persona que exerceix la professió de mestre/a, ha de ser capaç de treballar amb altres persones per aconseguir un bé comú: que els alumnes aprenguin i es desenvolupin d’acord amb els seus interessos i amb la màxima atracció vers el voler aprendre.

Així doncs, aquesta competència és fonamental.

6. Participar en la gestió de l’ escola.             

Així com treballar en equip, participar en la gestió de l’escola és un fet evident si la teva professió és mestre/professor. L’aula a la qual pertanys és una petita part de l’escola, i a la qual dediques hi dediques gran part de preparació per propiciar el millor aprenentatge dels teus alumnes. Però a més a més, esdevé necessària també la teva participació en el centre perquè la teva opinió i el teu treball, tenen pes en la seva bona gestió i funcionament.

7. Informar i implicar els pares.

És important, treballant amb infants per afavorir el seu desenvolupament i aprenentatge, implicar les famílies d’aquests. No solament reunint-les perquè coneguin quin és el camí educatiu que es seguirà a l’escola per aconseguir el millor desenvolupament dels seus fills; sinó també perquè esdevinguin una font d’aprenentatge dels seus fills, que participin dels projectes que es duen a terme al centre, les activitats, que opinin... la comunitat educativa la formem entre tots, i per descomptat la família, també. D’aquesta manera es veuran implicats de manera més activa en el desenvolupament del seu fill en l’escola.

8. Utilitzar les noves tecnologies

Actualment vivim immersos en el món de les noves tecnologies, per la qual cosa esdevé necessari com a mestre/a, saber emprar-les correctament. L’ensenyament als alumnes sobre com emprar-les és necessari, com també la importància d’ensenyar les diferents estratègies que s’han d’utilitzar per seleccionar la bona informació. Així doncs, emprar aquests recursos per a l’ensenyament pot ser molt útil per a l’aprenentatge, però també per posar en pràctica altres competències (saber cercar, seleccionar informació...).

9. Afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió

Tota professió, i en aquest cas la de mestre/a, implica tenir uns deures que s’han de complir, sent així responsable en la seva professió; però també ha d’afrontar situacions, conflictes i entrebancs que es troben dins la mateixa aula. Tota persona mestre/a ha de ser capaç de fer-hi front i transmetre uns valors ètics que suprimeixen tot tipus de situacions desagradables en el sí de la societat (discriminacions, prejudicis...).

Aquesta competència tampoc hi pot faltar en la persona del mestre/a.

a)      HI HA ALGUNA COMPETENCIA QUE TÉ EL TEU MESTRE IDEAL I QUE NO SURT A LA LECTURA? QUINA?

 L’empatia, saber observar, saber escoltar, parar atenció als infants... són competències o característiques que un bon mestre ha de posar en pràctica, i que no es veuen esmentades en concret en les competències que exposa Perrenoud (2007), però que es suposen que hi han de ser presents en un mestre que treballa amb infants.

Així doncs, un cop llegida i analitzada la lectura, consider que com a futura mestra podré millorar en aquests cinc aspectes:

1. Partir dels interessos dels infants per construir l’aprenentatge de tots. Ser creatiu per atreure els infants a voler aprendre, a saber-ne més.
2. Valorar el procés en l’aprenentatge dels infants, no sols valorar-ne el resultat.
3. Informar, fer saber a les famílies de la importància de tenir constància dels processos d’aprenentatge dels seus infants. Per tant, la família ha de ser conscient i com també ha de ser partícep dels progressos dels infants tant a l’escola com a la llar familiar.
4. Emprar les noves tecnologies també com a recurs per a l’aprenentatge. Ajudar a ensenyar als infants  a com emprar les noves tecnologies per a que els serveixin de font d’aprenentatge. A més a més, cal tenir en compte que emprant-les es posen en funcionament múltiples capacitats i estratègies.
5. Millorar la meva formació i millorar-me com a persona fent front als obstacles que se’m puguin plantejar en el trajecte com a mestra.

Totes aquestes competències esmentades són les em proposo com a futura docent que vull ser. Així doncs, esper poder-les posar en pràctica i transmetre-ho.

PD; En aquest apartat he treballat les competències: 1.1, 1.2, accedint a recursos existents per resoldre la tasca i reflexionant sobre els aspectes que portaran a una bona actuació professional.; 2.3, proposant-me aconseguir totes les competències esmentades, com a futura docent.